Carme Chacón, el PSC i el PSOE

Fa temps Carme Chacón deia que Catalunya era una nació. La “niña de Felipe”, com ella s'autoanomena, ha canviat tant, però tant, que quan va haver sortit la sentència de l'Estatut, el qual no reconeix la nostra nació, va publicar un article en què afirmava que la sentència havia quedat molt bé. Pel fet que Rodríguez Zapatero –el mentider compulsiu– va expressar “missió complerta” referint-se a l'esmentada sentència, tenim dues persones en total acord. La Chacón s'ha passat al sector espanyolista.

Diuen que és difícil que un català o una catalana siguin presidents del govern de l'Estat. Ah!, però si ets un d'ells, no. És per això que el senyor Rodríguez Zapatero ha proposat la Carme com a possible candidata a les primàries. Si és que es fan, que això és una altra cosa. No crec que com a diputada del PSC al Congrés hagi posat mai problemes al PSOE ni s'hi hagi enfrontat; al contrari, deu haver votat sempre, al Congrés de Madrid, contra les resolucions presentades pel PSC a través del Parlament de Catalunya. PSC contra PSC. Això ho expliques a Europa i es foten un tip de riure.

Segons Quim Nadal, la Carme haurà de convèncer les bases del PSC si aspira a tant. Penso que amb el sector “nacionalista” encara serà molt més difícil simpatitzar-hi. Entre els exconsellers Castells i Montse Tura hi ha sortosament un gran abisme.

A tu, Carme, penso que els catalans t'importem poc, més o menys com al senyor Pérez Rubalcaba. Amb això podríeu anar juntets, si no fos que el senyor Alfonso Guerra prefereix el de la barba.

Tu, Carme, sempre has fet costat a Rodríguez Zapatero i de manera hàbil has evitat que les seves patinades i mentides et fessin relliscar. Amb això has demostrat tenir bona cintura.

Ara no vulguis anar gaire de pressa, i això de liderar el PSOE deixa-ho per a unes altres legislatives. Ja tindràs temps de governar aquest estat del qual molts catalans formem part si us plau per força.