La llum que perdura

En el món del rock i del pop, la mort és un component afegit per convertir un artista en mite. Michael Jackson ha mort jove, però el seu mite ja estava forjat abans del decés. Tot i que la seva vida personal era plena d'anomalies, la seva obra no solament ha provocat complicitats arreu del món, sinó que partint d'arrels clàssiques de la música negra, a les quals va incorporar melodies i ritmes comercials, però de gran qualitat, va crear formes innovadores a les quals va afegir la força visual del vestuari, dels muntatges escènics i sobretot dels videoclips. En aquest sentit, amb el vídeo del tema que donava nom a Thriller, l'àlbum més venut de la història, va marcar un abans i un després de com la imatge es podia utilitzar com a vehicle de difusió de la música.

Tot d'una, la cançó esdevenia imatge, i la imatge, cançó. Això, sense comptar que amb Jacksons Five havia capgirat totes les visions anteriors d'un nen cantant damunt d'un escenari. Michael Jackson es mereix el títol de rei del pop. Els seus detractors li poden retreure una vida personal amb aspectes foscos, però la seva lluentor artística viurà més enllà de la mort. Com la dels estels.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.