La legislatura de les nacions

Les Corts espanyoles viuran avui la solemne obertura de la dotzena legislatura. El govern de Rajoy en minoria serà un tret distintiu evident, però per mi la gènesi real d'aquesta nova etapa crec que estarà en la contraposició nacional. El Congrés deriva cap a un clar xoc de la visió nacionalunitarista espanyola i la realitat plurinacional de l'Estat. L'episodi més obvi és el que protagonitza l'independentisme català. Per un costat, el lideratge actual del grup parlamentari d'ERC, amb Rufián i Tardà al capdavant, que ja han posat les bases de la confrontació. I també el PDECat, que, malgrat estar al grup mixt, patirà un greu atac amb el suplicatori demanat per a Francesc Homs fruit del judici pel 9-N. Els grups bascos, especialment EH Bildu, també augmentaran la tensió nacional, malgrat la temptació del PNB de mercadejar amb els pressupostos. La confrontació nacional també s'evidencia en la ridícula discussió al PSOE sobre el concepte de nació i la defenestració dels membres del PSC. I finalment, a Podem, que ha vist com Andalusia s'independitza emulant En Comú Podem. Veurem si la plurinacionalitat de Podem no queda en un altre cafè per a tothom com sempre liderat des d'Andalusia. Perquè admetre la plurinacionalitat i organitzar-se confederalment primer requereix concretar quines són les nacions de l'Estat. L'espanyola, la catalana i la basca? I la gallega? L'andalusa? i ja hi som, Múrcia o la Rioja també són nació? Existeix a Espanya una incapacitat manifesta d'entendre que les nacions són construccions polítiques i no administratives. Ja es va palesar en la Constitució de 1812 i en la de 1978. I aquesta serà la base de debat en la legislatura que avui obre solemnement un rei molt més discutit i, per cert, gens representatiu de la plurinacionalitat. Com deia Pla sobre Pi i Margall “l'opinió general, en molts indrets d'Espanya, era federal, però no tenia la idea més petita del que era el federalisme ni de com començar a desplegar-lo”. Doncs això!