Ombres de primavera
Dones al darrere i al davant
“Esperem que, d'aquí a un temps, Brigitte Macron no passi al davant convertida en una altra “mare superiora” o Lady Macbeth, a la qual culpabilitzar d'alguna cosa
Com que la família Pujol, la més coneguda de les catalanes famílies Pujol, no fa res més que escandalitzar-nos amb les seves maquinacions financeres i ens predisposa a creure'ns tot el que pugui haver perpetrat sense que per això mateix perdi la capacitat de sorprendre'ns, no sé si s'ha donat gaire per fet que Marta Ferrusola va crear-se l'heterònim de la “mare superiora”. Tanmateix, tot sembla tan gros i a la vegada tan grotesc que no sé si pot haver estat imaginat. Sigui com sigui, a banda que es recordi l'existència d'altres corruptes (com si un lladre pogués justificar un altre lladre) o que es consideri que la infiltració del paperot de la “mare superiora” ha arribat en un moment en què pot fer-se servir com a “cortina de fum”, la cosa fa una pudor espantosa. Observo, però, una mena d'especial acarnissament amb Marta Ferrusola, que s'ha convertit en l'imaginari col·lectiu en una mena de Lady Macbeth, la dona a l'ombra que manega els fils d'una ambició que, de moment, sembla donar més argument per a una opereta que per a una tragèdia. El cas és que d'“això és una dona” ha passat a ser la dolenta i, sense exculpar-la de res del que pugui haver fet, em pregunto si no s'hi projecta un imaginari segons el qual sempre hi ha una dona perversa que fa que uns homes, darrere els quals més o menys s'amaga, caiguin en la maldat. És així que sembla com si, convertits en uns titelles de la “mare superiora que ha passat al davant”, els suposats “frares” d'aquesta singular confraria ara ocupin un rol secundari.
D'altra banda, aquests últims dies s'ha parlat molt de Brigitte Trogneux i sobretot del fet que, casada amb Emmanuel Macron, té 24 anys més que el nou president de França. No hi ha hagut cap article que no hagi fet referència a aquesta diferència d'edat i no em diran que, si ell tingués 24 anys més que ella, se n'hauria fet tanta remarca. Però és que, a més, també s'ha activat tot un imaginari pel qual, darrere de l'ambició d'un home, hi ha l'impuls d'una dona, que en aquest cas ha estat referida com a amant, esposa i... mare! Esperem que, d'aquí a un temps, Brigitte Macron no passi al davant convertida en una altra “mare superiora” o Lady Macbeth, a la qual culpabilitzar d'alguna cosa.
