Opinió

A la tres

La factura

“De veritat que el més important de la condemna del Tribunal de Cuentas és qui paga?

Ja té nassos que després que el Tribunal de Cuentas (m’agrada escriure-ho així, en versió original, i no pas perquè faci més por) decidís dies enrere –venjança?– procedir a l’embargament immediat dels represaliats per l’acció exterior del govern català (unes fiances de 5,4 milions imposades a una trentena d’ex-alts càrrecs, cosa que fa feredat); ja té nassos, deia, que després d’una decisió com aquesta, que ens hauria de tenir a tots escandalitzats, els titulars dels diaris hagin de ser ja fa dies per a les batusses entre les formacions independentistes. Què pretenen? Ensenyar-nos qui la té més gran, la capacitat d’avalar fiances? Saben què? A mi –i suposo que a molts de vostès– l’única cosa que m’interessava saber era que ja estaven cobertes, aquestes fiances. Que els partits independentistes i la Caixa de Solidaritat les havien cobert i que els represaliats ja no havien de patir ni posar com a avals les seves propietats o les de la seva família. No em feia falta saber res més. No em feia falta, saber si ERC hi havia posat o no més que ningú, ni si havia avalat tots els membres del govern de l’1-O inclòs el president Puigdemont. I no em feia falta, tampoc, cap comunicat de Junts dient que això no era ben bé cert i que a ells no se’ls havia consultat res. Més aviat hauria preferit no saber-ho, tot plegat. No cal, que ens desglossin la factura al detall. Perquè el que hauríem d’estar discutint és sobre la factura, sobre la desproporció i la inoportunitat de la decisió presa per un Tribunal de Cuentas que es dedica ara a imposar una condemna preventiva no només a gent que ja està encausada per l’aparell judicial sinó a les seves famílies. Perquè unes fiances com aquestes el que busquen és l’ofec familiar, l’escarment i l’avís per a navegants. I en comptes de discutir sobre això, ara va i resulta que es discuteixen per qui i com la paga, com si d’aquí n’haguessin de treure cap rendiment. Esgota, aquesta picabaralla contínua i aquesta incapacitat de les forces independentistes –que curiosament després s’asseuen junts a l’executiu– per posar-se d’acord en algunes coses. Però vaja, que ni els descobreixo res de nou ni els engegarem a dida. No s’ho pensin. Per tossuts, nosaltres.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia