Seria pitjor

Seria pitjor que de cop i volta s’esgotés la bellesa. Seria pitjor que la nena que escriu des de petita deixés de fer-ho. Seria pitjor no poder respirar, abandonar-ho tot, baixar del tren, com cada dia fa més gent desesperada. Seria pitjor rebre la notícia d’una malaltia infantil en expansió. Seria pitjor que desaparegués el color turquesa. Seria pitjor que Santi Balmes deixés de cantar a l’univers. Seria pitjor no tornar a veure mai més aquests ulls verds que riuen de tant en tant. Seria pitjor que la tramuntana aturés la bufada amb l’empenta que la caracteritza. Seria pitjor arribar a casa i no trobar gats. Seria pitjor quedar-se cega i no poder llegir Lisa Taddeo. Seria pitjor veure més individus parlant sols pels carrers. Seria pitjor haver d’anar a missa els diumenges. Seria pitjor que els adolescents d’avui abandonessin els estudis en massa. Seria pitjor tornar a la postguerra, a la gana i a la por. Seria pitjor no poder passejar descalça per la platja quan necessites oxigenar l’ànima. Seria pitjor que la gent acabés completament sonada per culpa de la tecnologia. Seria pitjor que els virus acabessin mutant de tal manera que se’ns carreguessin a tots. Seria pitjor que una criatura no pogués fer saltirons en un bassal perquè deixés de ploure per sempre. Seria pitjor no poder tastar més olives a l’hora del vermut. Seria pitjor un altre incendi canicular a l’Empordà. Seria pitjor no poder denunciar les agressions masclistes. Seria pitjor que aquest diari no em donés l’oportunitat d’escopir els fantasmes que em roseguen per dins.