Segons les estadístiques, la mala salut mental de les persones creix, especialment la dels joves, i cada vegada es detecten més dificultats en edats prematures. Els grans no estem exclosos dels problemes mentals, al contrari, encara que per responsabilitat generacional ens toca proposar i prendre mesures.

Vivim en una societat que va a un ritme galopant, individualista i competitiva, uns elements que poden provocar estrès i ansietat. Les xifres sobre adolescents són eloqüents: més depressions, més suïcidis, intents de suïcidi o autolesions.

L’efecte de la “velocitat” és influent, però existeixen altres qüestions que poden tenir caràcter genètic o relacionades amb el propi entorn. També afecten les carències bàsiques, que poden ser materials o emocionals, no oblidem que les persones, i els joves més encara, tenen necessitat d’afecte.

Sofrir bullying, abusos, maltractament verbal o físic, sentir-se incompreses, poc escoltades, percebre solitud, pressió, no apreciar-te físicament ni intel·lectualment, poques perspectives de treball, d’oci, futur incert, són tots ells aspectes negatius que poden evolucionar cap al trauma.

Alguns conceptes units a altres patologies creen malestar i intolerància emocional. Així sorgeixen rampells de risc d’autolesió, actes d’impulsivitat que també poden derivar cap al consum de substàncies per poder tapar momentàniament els efectes adversos.

Les tecnologies ofereixen avantatges, però el seu ús inadequat pot provocar desgràcies. Les màquines estimulen l’aïllament i aquest limita les habilitats socials. Així, milers de joves corren el risc de tenir dificultats per relacionar-se i expressar emocions, uns aspectes fonamentals per a la salut.

Una persona sola té més dificultat per avançar en la vida quotidiana, o en els seus projectes personals, en canvi amb un equip, des de la diversitat, es pot fer més amb menys esforç, preservant així la salut. La diversitat, el treball col·lectiu, compartir idees o problemes sempre enriqueix, i ens permet funcionar folgadament.

De la mateixa manera que revisem el vehicle i més si fa soroll, cal revisar la ment, la pròpia i la dels nostres tutelats. Si percebem “sorolls” o intuïm accions inusuals, cal parlar amb les persones properes, no caure en l’aïllament, i si és necessari anar a la recerca d’equips multidisciplinaris de professionals.

Els garants de la salut, l’educació i la cultura, sens dubte, han de ser les administracions públiques. A totes els hem de demanar respostes cada vegada més àmplies i millors.

Els joves necessiten oportunitats durant el present i el futur, formació i treball estable amb retribucions que els permetin afrontar unes mínimes perspectives. La seguretat és sinònim de bona salut mental, la incertesa és el contrari.

El nostre cervell processa imatges i dades, després les nostres reaccions són diverses: on hi ha un lluç alguns/es hi veuen un tauró, on hi ha una puça hi veuen un escorpí, on hi ha un encenedor hi veuen un llançaflames, on hi ha un petard hi veuen una bomba i on hi ha un xiuxiueig hi senten un crit, depèn de cada persona i el seu estat d’ànim, tot i que alguns trastorns ens porten també a magnificar. A vegades és la pròpia por que ens empeny a exagerar o mentir perquè creiem que perillen els nostres interessos.

Les reaccions tòxiques dels altres afecten l’entorn, encara que tenim poca capacitat per analitzar les nostres.

És necessària la formació en valors que ens ajudin a entendre les persones i a nosaltres mateixos. Cal viure les emocions en comptes de tapar-les, hem d’educar amb l’exemple, des de l’honestedat, la sinceritat, des de la tolerància que ens permeti evolucionar positivament cap a una societat amb pauses, més humana, solidària, igualitària, on hi hagi crits i llàgrimes, més converses, rialles, petons i abraçades.