Opinió

Som 10 milions

Històries úniques

La Biblioteca Central d’Igualada conserva les històries de vida de més d’un centenar de persones

Jaume Ollé era un jove de 19 anys que, a finals del 1937, va ser mobilitzat per l’exèrcit republicà. Quan anava al front, uns soldats el van advertir que no hi anés, que allò era “un matadero”. I, per salvar la vida, aquest jove del Bruc es va passar un any amagat a les muntanyes de Montserrat, que tan bé coneixia, un periple que va reflectir en un petit diari que s’ha mantingut oblidat durant dècades. El diari té les darreres pàgines arrencades i un segell de la Falange al final. Potser Ollé va descriure allà l’afusellament de vuit homes per part de les tropes franquistes que va presenciar. Mai ho podrem saber.

Aquest petit quadern de llom encolat és un dels tresors que guarda la Biblioteca de la Memòria, un espai de la Biblioteca Central d’Igualada que guarda les experiències de més d’un centenar de persones. Dietaris, treballs de recerca, correspondència, gravacions d’entrevistes... Un material únic que permet retenir “el reflex de la societat d’una època”, com explica la directora de la biblioteca, Montse Lobato. La iniciativa va néixer el 2002 amb l’objectiu de recollir experiències i històries de vida. En aquell moment es va prioritzar recollir testimonis de la Guerra Civil abans que fos massa tard. I amb la col·laboració de desenes d’estudiants de batxillerat de centres de la ciutat es van recollir testimonis i vivències que fins i tot van permetre publicar un llibre.

El perfil de les històries i els materials són molt diversos. Hi ha autobiografies, correspondència, treballs de recerca, nets que entrevisten els seus avis, caixes que són com càpsules del temps... Com la que conté el material donat per la família de la mestra Maria Mercè Valls. Petits quaderns amb reflexions i vivències, retalls de diaris, fotografies familiars, una placa commemorativa, un diari d’unes vacances a París el 1970... Fragments d’intimitat que ens apropen a la vida d’un temps que no tornarà.

Montse Lobato reivindica que la biblioteca ha tingut un paper actiu en la recollida de testimonis orals sobre diferents àmbits de la vida quotidiana, “perquè, si no ens ho expliquen, tot això es perd”. Així, des de l’equipament han impulsat tertúlies que, un cop enregistrades i transcrites, permeten fer-se una idea de la història que no apareix als llibres. La cuina, l’oci, la moda, la vida a les fàbriques i com es lligava han estat alguns dels temes d’aquestes tertúlies.

Tot i que la Biblioteca de la Memòria està permanentment oberta a noves aportacions, Montse Lobato assenyala que la dècada dels setanta i la Transició democràtica és un dels períodes en què encara falten més testimonis.

Tots els documents de la biblioteca de la memòria constitueixen matèria primera que fan servir historiadors locals i estudiants de batxillerat per als seus treballs de recerca. De fet, la biblioteca i l’arxiu comarcal organitzen cada curs una jornada per tal que els estudiants coneguin totes les fonts que tenen al seu abast. Històries úniques i irrepetibles que esperen el moment de ser descobertes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia