Opinió

Lletra petita

On és la boleta?

“Quan Pedro Sánchez i Salvador Illa parlen d’un finançament just per a Catalunya sense sortir del règim multilateral de les autonomies, saps que t’estan mentint

Una de les grans virtuts que tindrà la independència de Catalunya serà amnistiar els catalans de la injusta condemna que compleixen fa segles i que consisteix a conviure cada dia de la seva vida amb el saqueig econòmic, amb la catalanofòbia, amb el fustigament sistemàtic del català i amb la submissió política que els prohibeix decidir com volen construir la societat catalana i el progrés dels seus ciutadans. Tot, tot, tot, a l’empara i per la glòria d’Espanya. És el dia de la marmota, però sense Bill Murray ni Andie MacDowell, sense cap gràcia i sense final feliç. I dins d’aquest bucle fastigós, l’infrafinançament de l’anomenada comunitat autònoma ocupa un lloc destacat, no només perquè és profundament injust per a Catalunya i els catalans, sinó també perquè forma part intrínseca del modus vivendi de l’Estat, és estructural, és estratègic i és assumit i compartit alegrement, proactivament, per tots els beneficiaris d’aquest repartiment abusiu del pastís. L’Espanya de les autonomies s’edifica sobre el dèficit fiscal dels catalans, que ara són 22.000 milions anuals; fa deu anys, 16.000, i en fa encara més que s’endú del 8% al 10% del PIB català. Solidaritat, en diuen. Els falten els adjectius: abusiva, forçosa, eterna... Si fos solidaritat, no passaria del 5%, hauria ajudat durant quasi mig segle al desenvolupament i a l’autosuficiència d’altres territoris i cada cop seria menys necessària, però, d’això, res; Madrid és un forat negre, el drenatge imposat funciona la mar de bé i està demostrat que subvencionar cohesiona més que desenvolupar. Per això cada cop que algú insinua tocar una engruna del finançament de Catalunya, es dispara la histèria a les Espanyes. I apareixen els campions mundials del cinisme acusant Catalunya de voler privilegis, simplement per la defensa d’una certa proporció entre el que s’aporta i el que es rep. Per això quan Pedro Sánchez i Salvador Illa parlen d’un finançament just per a Catalunya sense sortir del règim multilateral de les autonomies, saps que t’estan mentint i et preguntes: “On és la boleta?” Diguin-ne concert, pacte fiscal, finançament singular o com els roti... L’únic canvi real és un acord bilateral, tenir la clau de la caixa i no dependre del que et donin i quan t’ho donin per garantir els serveis i el progrés social i econòmic, i per poder afrontar reptes de país tan transcendents com l’habitatge, l’educació i la immigració.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Has superat el límit de 5 articles gratuïts d'aquest mes.

Continua llegint-nos per només

1

Passi d'un dia

48

Subscripció anual

Ja ets subscriptor?

Inicia sessió

[X]