Pacients amb carmanyola
D'AVUI.cat
A aquestes alçades de la pel·lícula, que estem passant una crisi econòmica no ho dubta ni el senyor Solbes, i que en aquests temps cal estrènyer encara més el cinturó ho sap gairebé tothom. Per si de cas, la patronal sanitària ha proposat unes mesures que permetran abaratir la despesa sanitària amb la magnífica idea que sigui l'usuari el que es faci càrrec, pagant de la seva butxaca, de serveis hospitalaris com ara els àpats, la bugaderia i el subministrament de medicaments.
No és gratuït que a un senyor que l'ingressen en un hospital l'anomenin pacient, perquè la paciència que ha de tenir en sentir iniciatives com aquesta ha de ser memorable. La patronal té receptes admirables per resoldre els problemes econòmics, que passen sempre perquè sigui el ciutadà el que es faci càrrec d'administrar-se la crisi tan bonament com pugui.
Ara resulta que la sanitat pública, un servei social que no pot ser rendible de cap manera, ha de retallar despeses, i la idea és que el pacient es pagui el dinar i pagui per tenir els llençols nets. ¿Que és que potser no es paguen prou impostos i no es paga prou a la Seguretat Social? Potser acabarem ingressant amb una carmanyola amb el propi menjar o amb un tàper per endur-nos-en les sobres. Qui paga mana, oi?
