La Fira de Sant Ponç, abans que tingués aquest nom, ja existia; com totes les manifestacions relacionades amb la naturalesa, el seu origen és antiquíssim. Sembla demostrat que els herbolaris barcelonins, en arribar la primavera, venien herbes als qui acudien a les termes romanes, i quan damunt els banys s’hi va bastir una església dedicada a Sant Miquel Arcàngel els herbolaris van mantenir el costum. Amb el temps, aquest mercat es va intensificar per la proximitat del carrer dels Especiers –ara Llibreteria–, principals compradors d’herbes medicinals, i de la plaça de Sant Jaume, on els apotecaris preparaven, en presència del poble, la panacea d’aleshores: la triaca magna d’Andròmac, composta principalment d’herbes remeieres.

Sant Ponç, màrtir romà, sofria entre altres suplicis una aberració increïble: abans de decapitar-lo li van fer beure brou de xinxes. Morí en un indret que avui pertany a Niça, i esdevingué a tot el Mediterrani advocat contra aquests paràsits i afavoridor de les herbes medicinals.

Hi ha dos punts de la Fira de Sant Ponç que vull glossar aquí, gràcies a l’opuscle que ha publicat David Griñó sota els auspicis de la Pia Unió de Sant Ponç i el Cercle d’Estudis, Documentació i Arxiu Històric del Raval. Primer: després de molts segles de celebrar-se al barri de Ribera, la fira d’herbes passà al Raval –on se celebra ara– perquè un ajuntament barceloní del segle passat considerà que al barri de Ribera hi havia massa fires populars, tractant-se –aleshores– d’un barri senyorívol. En canvi, el barri de l’Hospital era “a l’altre costat de la Rambla”, i com que no era tan distingit… És xocant: amb el temps, el barri de Ribera s’ha deteriorat, i la Fira de Sant Ponç té al Raval més vida i més èxit que mai.

L’altra informació que trec d’aquest llibret tan interessant és que la Fira no era tan “purista” com avui es pretén. Un romanço del segle passat detalla el que hi duien les pageses, i la relació captivarà també els qui senten curiositat per la llengua:

“Marxem, doncs, a Barcelona, on vendrem les herbes de maig; romaní, espígol, cerfull, farigola, repunxons, borratges i enciam boscà. Jo porto a vendre prunes i orellanes, que és bon farciment pel gall de Nadal. Jo m’emporto porros, cebes, raves i escalunyes, morritort i alls tendres per l’enciam. Vull, allà, jo vendre terra d’escudelles. Jo compraré ferro, jo vidre trencat. Aiguardent, escombres, regalet, vendrem nosaltres, coves, cistelles i algun cabàs. Nosaltres vendrem fulles d’heura i llonganisses, mel, orxata, tripes, grapinyada amb alls, raves, figues, faves, carbasses, pastanagues, sal, matons, cogombres, llimonada amb naps. Fonolls marins, préssecs, raïms, melons i agràs; formatge, vinagre, lluquet, escurçonera, àpits, xirivies, tàperes, cards. Jo peres cultes, ous del dia i castanyes. Jo fonolls, tomàquets i quatre forcs d’alls, llet, pebrots, junt amb altres coses que venen detràs…”

Com diuen els goigs: Sant Ponç, guardeu-nos de “cuques” de tota mena!