El valor de l’analògic

El propòsit no és fer un rèquiem pel segle XX perdut, ni un vade retro ni cap mena de deix nostàlgic. Però hauríem d’haver pres consciència que la modernitat, la globalització, la digitalització, el contactless i les app no són la panacea i que no és or tot el que lluu. I tinc dubtes seriosos que un màxim de 24 hores de penalitats –molt relatives– hagi estat prou revelador. Si en molts aspectes hem girat full de tot el que ens va ensenyar la pandèmia fa tot just cinc anys –i això sí que ens sembla del segle passat–, els efectes d’una jornada sense llum seran molt passatgers.

Temo que la pèrdua de capacitat de reflexionar que manifesta l’espècie humana reduirà l’episodi d’avui fa una setmana a l’anecdotari habitual, com passa cada vegada que s’esdevé una ventada, nevada o pluja. Hi haurà qui completarà el lot d’emergència amb la ràdio que s’havia esgotat al basar de la cantonada, i fins a la pròxima.

Tinc aparell de ràdio convencional, porto moneda física al damunt, no condueixo un vehicle mogut per electricitat i si en lloc d’escriure vengués peix, un generador elèctric i una bàscula analògica serien imprescindibles. No soc antiprogrés –a casa tenim fotovoltaica i paguem amb mitjans electrònics amb normalitat– ni analfabet digital, però un elemental sentit d’autoprotecció m’aconsella no posar tots els ous al mateix cistell. Cadascú s’ho pot aplicar a les seves circumstàncies personals i segur que viurà més tranquil.

Dilluns, mentre trampejava la feina com podia, em venien al cap articles – com aquest– que he escrit reclamant la sostenibilitat del sector agrari català, denunciant que rere la desaparició dels suports físics –començant per la moneda– no hi ha la comoditat d’ús sinó la voluntat de tenir-nos controlats i advertint que l’electrificació i la digitalització completa de la vida poden ser una trampa i del que es tracta és de trobar un nou equilibri, però equilibri al cap i a la fi. Ara, afegim-hi que l’apagada de la ràdio analògica seria un drama en dies d’emergència i que si a casa no haguéssim tingut gas dilluns hauríem menjat sardines de llauna i no ens hauríem ni pogut dutxar.