S’ha sabut que hi ha un projecte per a construir, a Barcelona, l’equivalent al “Madurodam” holandès, a Scheveningen, l’Haia. “Madurodam” és una gran maqueta on són representats en miniatura els aspectes més característics d’aquell país. Ocupa un gran espai, i els visitants hi circulen com Gulliver en el país de Lil·liput, admirant les còpies reduïdes d’edificis històrics, parcs, monuments, ports…

Jo crec que aquesta Catalunya comprimida pot tenir tant d’èxit turístic com el model holandès, i probablement més encara.

Pot ser un negoci, doncs, però no hi ha cap dubte que la idea té una dimensió que no és tan sols econòmica. Aquesta visió panoràmica i al mateix temps detallada de Catalunya –em costa qualificar-la de “miniatura”, perquè tot i que, efectivament, la realitat és reproduïda a petita escala, l’extensió total és molt gran– és una lliçó plàstica de geografia, d’història, d’art, i per tant una “atracció educativa”. Per si la iniciativa tira endavant, em permeto de fer algunes consideracions:

1. Nom. Cal pensar-lo bé. Que doni una imatge clara i publicitària d’allò que s’ofereix.

2. Edificis. És evident que s’hi reproduiran els edificis monumentals més importants: catedral, monestir de Poblet, la Sagrada Família, la plaça del Rei, l’arc de Berà, etc., etc., però també haurien de ser-hi molt representats els conjunts urbanístics més significatius d’algunes poblacions catalanes, globalment tan expressius encara que potser no incloguin cap monument destacat.

3. Paisatges. Seria magnífic trobar-hi mostres fidels dels paisatges catalans. Una maqueta completa del Pirineu, per exemple, i un sector de la costa, però també una representació del paisatge de la Selva, del Priorat, de l’Ebre, del Penedès, etc., de manera que ens adonéssim visualment de les diferències de relleu, vegetació, tipus de poblament i aspectes definidors de cada comarca.

4. Món del treball. Rius amb tradicionals colònies fabrils, ports i pesca, indústries…

Les possibilitats de plantejament són tantes que, al meu entendre, el projecte definitiu d’aquesta “Catalunya” ha de ser el resultat de moltes consultes i discussions i de la col·laboració no tan sols d’especialistes en una determinada matèria, sinó d’experts en “visions generals”, perquè el conjunt respongui a una idea coherent.

A més dels visitants turístics –catalans i de fora–, cal preveure la presència organitzada d’escolars; aquest panorama de Catalunya serà una lliçó tan amena com eficaç. I abans no se m’acabi el paper vull recordar la necessitat d’oferir als visitants un imprès amb documentació suficient, que els ajudi a interpretar allò que veuran.

Com que tot plegat trigarà a fer-se, els promotors tenen temps de lligar tots els fils. Que almenys aquesta “Catalunya” ens surti bé.