En aquesta partida interminable en què s’ha convertit la política catalana, qui ha dibuixat el terreny de joc aquesta setmana ha estat Aliança Catalana; el debat sobre el vel islàmic és la seva zona de confort. Junts ha intentat tapar la fuga de vots proposant prohibir el vel integral en escoles i instituts, i el Parlament ha debatut una moció que, tot i no sortir guanyadora, ha aconseguit monopolitzar el debat polític.

No hi ha debat sobre el burca: és inacceptable i ningú el defensa. El debat és només sobre el vel islàmic. I avui ens hauríem de preguntar si el dilema existeix també a les escoles o, una vegada més, l’extrema dreta infla artificialment un conflicte inexistent per crispar i dividir la societat. L’escola no pot ser, una vegada més, el cap de batalla polític com ja va passar amb la llengua en la croada de C’s contra la immersió lingüística.

Aquesta setmana Sílvia Orriols ha guanyat el relat polític: ha arrossegat la resta de forces a parlar d’immigració i seguretat, alimentant el discurs d’odi contra qualsevol religió que no sigui la seva, i Junts ha caigut a la trampa i ha fet seguidisme, donant la raó a aquells que diuen que el veritable perill de l’extrema dreta és que acaba arrossegant la dreta a l’extrem.

Parlem clar: la proposta d’Aliança Catalana no és feminista –les monges catòliques també es cobreixen el cap–, és islamofòbica. Si prohibim els símbols religiosos, com a França, prohibim-los tots, també la simbologia cristiana. Però d’això, Orriols no en parla.