Maldecaps per una baixa

Són una parella gran que no és gaire diferent de la majoria de parelles de la seva edat. Tota una vida junts, compartida al pis de sempre i ara mirant de trampejar amb les travetes físiques que t’afegeix la vida. Els tres fills viuen a prop i estan pendents d’ells, però treballen i no hi poden estar les vint-i-quatre hores a sobre. Ella necessita més atenció que no pas ell, però ell ja no té la força necessària per assimilar aquest paper, així que la família va decidir contractar una persona quatre hores al dia, de dilluns a divendres, per donar-los el cop de mà necessari. Tenien clar que buscarien una fórmula legal tot i saber que naveguen en un sector on s’abusa de l’economia submergida, restant condicions als treballadors a costa de reduir-ne el preu. Les empreses que serveixen cuidadors els demanaven gairebé l’import que el matrimoni ingressa cada mes, així que van trobar una fórmula i van contractar directament la persona triada. El cost: prop de mil euros mensuals, entre sou i cotització. El matrimoni la va encertar, o això creien, perquè era bona professional i era molt atenta amb ells. Tot funcionava a les mil meravelles fins que la dona va patir una caiguda que l’ha deixat convalescent i s’ha hagut d’agafar la baixa. El matrimoni ara ha de cobrir el cost d’aquest període, i s’allargarà durant uns quants mesos perquè la cuidadora trigarà a recuperar-se. Ja entenen que tothom té uns drets laborals, ells són els primers que es negaven a fer les coses mal fetes, però el problema és que ara no tenen prou diners per sufragar aquesta baixa i en paral·lel contractar una altra persona, malgrat que necessiten l’atenció del primer dia. De moment, no han pogut reemplaçar la dona perquè no saben com resoldre una situació que ningú els ajuda a desllorigar. Per reblar el clau, fa molts mesos que esperen resposta per beneficiar-se de la llei de dependència.