Dos fets aparentment inconnexos m’han fet pensar en Piscis, la discoteca que hi havia a la Devesa, al costat de la piscina de Girona, que va haver de ser enderrocada a causa del pla general de la Devesa i que va tancar el 1993. Llavors la Sala de Ball impulsada per Joan Planas Artau va lluitar per obrir les portes a l’antic edifici de Can Sarasa, també a la Devesa, cosa que va aconseguir el 23 de desembre d’aquell any, després d’obres fetes a correcuita. La Sala de Ball de l’empresari de Riudarenes que havia estat fuster i barber, dona per a molts articles. Però avui penso més en Piscis i no en el seu continuador perquè vaig llegir que tal dia com avui de fa 53 anys, el 16 de juny de 1972, quan ja ho tenien pràcticament tot preparat per inaugurar la discoteca a la Devesa, un incendi ho va impedir. Aquest és un dels fets. L’altre és que després d’algunes desenes d’anys, vaig tornar a trobar en Jordi Calsina, que en va ser administrador i gerent, com també ho va ser anys després de Joker, que va obrir a la plaça Jordi de Sant Jordi. Vaig trobar en Jordi Calsina a l’acte d’homenatge a Carles Espígol a la Clínica Girona. Encara recordo quan ens va dir, no sé si a Piscis o a Joker, que se n’anava a fer de gerent a un hospital. “Canvio rom i ginebra per benes i bisturís.” En va ser molts anys, a Olot i Palamós.

Trobar en Jordi i la notícia de l’incendi que va impedir inaugurar Piscis, em van tornar al 1972. Es deia que Piscis seria una discoteca de senyors. La família Esteva, amb en Jaume al capdavant, ja regentava la piscina i la pista coberta que hi havia al costat, on s’havien fet moltes festes i revetlles de Sant Joan i Sant Pere. Però Piscis era tota una altra cosa. Quan a les Fires del 1972 ja havien obert, un grup d’adolescents vèiem com un company, Artur Soldevila, que ja havia fet els 18, podia anar a Piscis. Llavors, quan va obrir la discoteca i durant uns anys, s’exigia un vestuari adequat per a les noies i dones i corbata o mocador de coll en els nois i homes. Hi ha fotos de Maria Terradas i Joan Albert Argerich, ben vestits, presentant la inauguració i alguna gala. I he llegit que fins i tot a la discoteca tenien sabates per deixar en préstec si algú no complia els requisits.

Amb els anys vaig passar moltes nits de dissabte a Piscis. Hi vaig veure actuacions i vaig fer de jurat en diversos concursos de miss, algun dia n’escriuré. Llavors, jo treballava a Ràdio Girona i teníem l’entrada lliure. El dissabte s’omplia de jovent. I el diumenge a la tarda es va començar a omplir de gent de força més edat, amb poder adquisitiu i que no es trobaven a gust en discoteques convencionals perquè la mitjana d’edat era de cinquanta anys, i potser em quedo curt.

Van ser molts bons anys, amb la música d’en Narcís Díez, el meu discjòquei, que feia promoció amb en Miquel, que guardava la porta. Abans hi havia l’Emilio i el seu mostatxo. I encara abans amb un maître, l’Enric, que imposava i que va ser el primer encarregat de la cafeteria del Joker. Amb actuacions de primera, hi vam passar grans estones. Després va donar pas a la Sala de Ball, que buscava un públic fort d’armilla. Records de la nit gironina que donen per a moltes Mirades.