Sílvia Subirós

Quan tenia tres, quatre, cinc anys, em feia patir quan, per indicació de la seva tia, jo m’havia convertit en l’encarregat de filmar i fotografiar la petita Sílvia, que feia totes les rebequeries possibles per fugir de fotos i filmacions. De petita no li agradava gens ni mica, i ara no para de moure’s entre càmeres, generant reportatges, documentals, cròniques i pel·lícules. Quan va fer 18 anys començà en el que de veritat li agradava, pura contrapartida d’aquells ravenxinaments infantils. Va estudiar guió i direcció de cinema, a més de llicenciar-se en economia perquè la família havia comptat amb ella per a la gestió tècnica dels establiments de Figueres i Roses. Però vet ací que des dels 18 la Sílvia no ha parat: va realitzar un màster de documental creatiu (ECIB); amb el primer curtmetratge, L’Edat del Sol (2010), guanyà el primer premi al Festival Alcances de Cadis i obtingué guardó a la millor direcció en la categoria Nova Autoria al Festival de Sitges i seleccionat al Documenta Madrid, entre d’altres. Va codirigir el curtmetratge FILMA amb Florència Alberti estrenat en l’Alternativa Festival de cinema independent de Barcelona. The Festival of Lies és el seu primer llargmetratge documental amb el qual va guanyar el premi Docs in Progress, Visions du Réel (Suïssa, 2015) i fou seleccionat en el Festival de Cinema Radical de Norwich (2016) i el de Cinema de Tlanchana (Mèxic, 2017). Per manca d’espai, em veig obligat a saltar-me moltes (moltes!) altres feines, distincions i reconeixements que ha merescut la seva dedicació a la feina. Però el que no puc obviar és el segon llargmetratge La cuina dels homes (2022), un relat alternatiu on tracta i subratlla l’anonimat de les dones a casa seva, el Motel de Figueres. Va ser estrenat al Festival de Màlaga i seleccionat al DocsBarcelona, Fic-cat, Festival Alcances, Film Festival, etc., etc.

I vet aquí que diumenge passat a TV3 i en el programa 30 minuts, la Sílvia dirigeix un excel·lent reportatge: L’escola inclusiva, tema polèmic sobre les queixes de famílies i docents que es qüestionen si s’aplica realment el model d’escola inclusiva, quasi deu anys després del decret d’inclusió. No podia ni somiar que aquella nineta que fugia de les càmeres, ara hi estigués tan ben enganxada. Felicitats, Sílvia!