Un silenci sospitós ha planat aquest maig sobre el 30è aniversari de la fundació de VilaWeb. Les esferes oficials de Catalunya han fet l’orni, amb alguna excepció, entorn de la celebració d’una iniciativa única sorgida de la societat civil el 1995. Una iniciativa que volia ser i és un diari digital i que, al llarg de tres dècades, ha demostrat ser molt més que un diari. No calia esperar cap felicitació de les actuals autoritats governants al País Valencià i a les Balears. Però potser calia esperar-la de les del Principat, si no en forma de Creus de Sant Jordi per exemple als fundadors de VilaWeb, Assumpció Maresma i Vicent Partal, almenys amb algun acte de reconeixement públic.

No m’estendré llistant aquí els mèrits, les vicissituds o les aportacions del diari. La seva trajectòria ja ha merescut l’elaboració d’alguna tesi doctoral i ara s’explica àmpliament en l’exposició al Centre Octubre de València. Tanmateix, a part de la condició de ser pioner del periodisme català i en català al ciberespai, voldria destacar de VilaWeb tres grans virtuts. La primera és la línia editorial que inspira i articula la posició del diari com a mitjà informatiu. VilaWeb adoptà d’entrada i ha potenciat una visió fusteriana de la seva missió, la visió dels Països Catalans com a horitzó de la cobertura informativa i com a punt de vista preferent sobre l’actualitat del món. D’altra banda, el diari ha volgut mantenir a tota costa la independència editorial, no sols respecte als partits polítics, sinó també respecte de les fonts, sovint partidistes i interessades, del finançament. L’alternativa per tal d’evitar el mur de pagament ha estat el suport dels subscriptors, que actualment superen els 25.000. L’atenció als subscriptors i lectors ha estat una de les virtuts de la direcció del diari, a través d’assemblees locals i obrint els articles d’opinió als comentaris dels subscriptors, que en molts casos constituïen autèntics fòrums de debat (per exemple, sobre els escàndols de la Dgaia).

Una segona virtut de VilaWeb, de la direcció i de tot l’equip, ha estat el seu compromís amb la llengua catalana i amb la vindicació d’un espai nacional de comunicació a compartir al territori històric i al ciberespai. Conscients que el català és el nucli irrenunciable de la nació, el diari ha estat un militant actiu per la normalització i contra els atemptats lingüicides dels diferents poders. I, davant les renúncies o els impediments sistemàtics per disposar de mitjans convencionals amb cobertura de la “nació cultural”, com la definia Joan Francesc Mira, VilaWeb ha suplert aquesta carència: ha integrat la perspectiva de la catalanitat, de la catalanofonia i de l’espai nacional de comunicació en el seu llibre d’estil i en les seves rutines professionals.

I la tercera virtut de VilaWeb, potser la més important, és la seva funció de relator gairebé únic sobre l’estat de la nació. Quin altre mitjà cobreix i opina de forma sistemàtica sobre l’actualitat a cada un dels Països Catalans? És cert, la tragèdia de la dana del País Valencià, per exemple, meresqué molta atenció mediàtica. Tanmateix, el dia a dia dels atemptats que el PP i Vox estan planificant a València i a Palma contra la llengua, la cultura i el benestar del país queden soterrats sota la suprema agenda de batusses de la capital del regne, el major centre d’interès dels grans mitjans, inclosa TV3. Ara, amb la dinàmica política i ideològica d’un nacionalisme espanyol desacomplexat, el PP i Vox, amb la connivència del PSOE, estan perpetrant –com ho definia Marta Rojals– un renovat intent de genocidi de la nació catalana. Ara concentren el cercle de foc contra la llengua al País Valencià i a les Illes. Però, no ens enganyem, el perímetre del cercle s’està estrenyent sobre el nucli, Catalunya. S’acarnissen contra la llengua per arribar a l’assimilació i desaparició de la nació. Com deia Damià Pons, el PP i Vox han fet de la llengua una arma de guerra.

VilaWeb té l’honor –i la gran responsabilitat– de ser un dels pocs mitjans que ens manté informats sobre l’estat de cada microestat dels Països Catalans. I que continua denunciant la nova escalada de la repressió espanyola. Però el gran mèrit de VilaWeb rau a superar la denúncia i les lamentacions tot informant puntualment sobre institucions, entitats, iniciatives i accions que, des del territori o des del ciberespai, es mobilitzen i es rebel·len contra el genocidi.