Res del 2027, amics

Segurament dijous va ser la darrera vegada que Pedro Sánchez diu que no avançarà les eleccions i que la legislatura arribarà al final. Del 2027 res, amics. Feina llarga per arribar al 2026 sense dissoldre les Corts. I si hi arriben, pitjor per a ells i per a tots plegats. No hi ha cap possibilitat de fer net com reclama ERC, ni el manteniment de la legislatura té cap viabilitat per més que des de Junts reclamin que s’explori, ni serveix de res demanar perdó amb cara de xai degollat. Estem tots molt tips d’auditories, internes o externes, i estem molt tips de capgrossos que diuen que no saben el que fan els subordinats davant dels seus morros. Recorden que a Junqueras també li varen muntar una direcció paral·lela que feia tot tipus de coses estranyes, com penjar ninots del mateix Junqueras? Que estigui tan decebut com vulgui, Pedro Sánchez, però que plegui per incapaç. És el segon secretari d’organització seguit que, segons ell, li fa una mala passada. I que no trigui, perquè a partir d’ahir el trau només s’eixamplarà, i l’esparracada electoral agafarà dimensions bíbliques per cuina que hi posi el CIS. Té pebrots que al final l’abraçada de la corrupció sempre apareix en el primeríssim pla, fins i tot amb aquells que s’havien fet passar per campions de la neteja i l’honestedat. María Chivite, la presidenta de Navarra que ha treballat una vida al costat de Santos Cerdán, s’ha posat a plorar públicament. “És el meu amic.” Comèdia! Tot, pura comèdia! Quina pena!