L’aranès és la variant que aporta a l’occità la llei per a la normativització i per a la normalització de la llengua. I perquè una llengua com l’occità, aranès a l’Aran, sigui parlada sempre per tothom necessita eines que ajudin els parlants en l’aprenentatge. Eines com mitjans de comunicació audiovisuals, escrits i orals, i, sobretot, necessita un corpus bibliogràfic perquè és llegint que guanyem competència oral i escrita en la llengua. En qualsevol llengua. I aquesta és una de les raons per les quals quan Francés Xavier Boya, autor del llibre del qual manllevo el títol per a aquest escrit, va presentar-ne l’original tant a Pagès editors com a l’Institut d’Estudis Ilerdencs, editorial i institució no van dubtar que calia editar-lo. Per raó de llengua. Certament. Però no només. I per raó de llengua, com que Pagès editors i l’IEI tenen col·leccions pròpies en occità que contribueix a la normalització de la llengua i cultura de l’Aran, amb el vistiplau de l’autor el llibre es va donar a l’estampa en coedició.

L’hereu és la persona que rep una herència. En el cas que ens ocupa, el patrimoni rebut és la terra. Quina terra? La muntanya i, especialment, l’Aran. Per tant, el títol ja ens indica quina és la voluntat de l’autor: revisar el llegat per fer perspectiva de futur d’un territori, d’una realitat geogràfica, física i humana. Francés Boya és –perquè se’n sent profundament– aranès de cap a peus. Paco Boya s’estima la seva terra i la dels seus, i n’ha donat proves al llarg de totes les seves trajectòries vitals, i han estat moltes, i de totes les seves responsabilitats públiques en tant que càrrec electe. Més enllà de Síndic d’Aran. I des d’aquesta estima per la terra, des d’aquesta responsabilitat de tenir cura d’un llegat del qual se sent hereu, i, per tant, responsable de cara a les generacions futures, és que decideix d’escriure unes reflexions, sense pretensions abusives de crític de voler fer un llibre ni d’història ni de política, per compartir a partir de l’experiència personal i professional una anàlisi de la realitat de l’Aran per plantejar reptes de futur, conscient, això sí, que els reptes de futur, tant a l’Aran com a Catalunya, a Suïssa, Alemanya o al Japó no es poden abordar sense la política. Per això és que es fa tan interessant la lectura d’aquest llibre, que no podria haver escrit mai una persona que no n’hagués tingut cap, de dedicació política. I és que aquestes pàgines excel·leixen perquè contrasten una visió de passat, més o menys èpic, amb un present de canvis del tot vertiginosos i accelerats amb un futur tan incert que no es deixa preveure ni endevinar.

Però l’experiència viscuda i una rigorosa capacitat d’anàlisi permeten a l’autor de ser capaç de saber interpretar bé el passat i d’analitzar el present amb el just equilibri de la racionalitat i de l’emotivitat, perquè el futur, en una terra de frontera com és l’Aran, sigui dissenyat encertadament conservant i preservant l’essència del que els aranesos han estat al llarg dels segles, tot projectant-la, aquesta especificitat, des de la singularitat que dona la diferència respecte de les nacions i els estats veïns.

L’Aran vol dir muntanya. I perquè la Val d’Aran és un enclavament de muntanya fronterera, Ereus dera tèrra tracta de què vol dir viure i de què són els territoris de muntanya. I en parla amb sentiment. Profund. De vegades amb pessimisme contingut. Però amb molta sinceritat. I ho fa amb una arquitectura de cinc apartats lligats a través de la sociologia protagonista del relat: des del plantejament de com condiciona la realitat d’on ets, passant per l’obligació social, ètica i política de tenir cura de l’herència del país que ens és llegat, essent com és en aquest cas la muntanya com a geografia física i com condiciona la resta de realitats entre elles la voluntat de ser i l’autogovern, fins a arribar a l’evolució econòmica i a la rabiosa actualitat política. Cinc apartats que són anàlisi de passat i de present que esdevenen claus per a dissenyar el futur: l’objectiu del llibre. D’un llibre que, a gratcient o la insabuda, esdevé una joia antropològica, sociològica i política, però que, de tan ben travat el relat, es deixa llegir com una novel·la. I com que aquest no és un llibre volgut només per als lectors de l’Aran i en aranès, Pagès editors n’ha editat també l’edició en català dins la col·lecció Argent viu, d’assaig. Perquè tots els mortals en som, d’hereus de la terra. Cadascú de la seva.