Hi havia una processó silenciosa, discreta, ahir a Barcelona. Era una desfilada itinerant perceptible perquè aquells que hi participaven, tot i moure’s amb una certa discreció, ho feien amb un paper a les mans com a guia dels indrets a seguir després d’haver establert una ruta predeterminada. Discretament però amb un punt de nervi, perquè l’itinerari era llarg i els punts a visitar, molts, tants com 24, que aquests són els brolladors on des d’ahir balla l’ou, xipollejant en l’aigua i envoltat de flors multicolor i fruites com a garlandes, en una dansa singular que és festeig de Corpus, comiat de primavera i salutació de l’estiu que ja ve.

Entre els participants, per exemple, un matrimoni inquiet de Sant Andreu que a les onze del matí entrava al pati del Centre Gràcia, històrica entitat d’urbanitat i cultura amb seu al número 9 del carrer Ros de Olano, on des de l’any passat s’ha recuperat la tradició de l’ou com balla. La parella venia de casa seva i tenia com a destinació el centre de la ciutat, epicentre d’una festivitat que cada any que passa s’estén més enllà dels brolladors de la catedral, l’ardiaca i el fabulós pati del Marés.

El del Centre de Gràcia és un ou que balla en una font comprada l’any passat per l’entitat. La junta va decidir que ja tocava recuperar la tradició que havien seguit en la dècada dels anys cinquanta i seixanta del segle passat i ara quan s’esdevé Corpus es posa a funcionar el brollador, que treballa amb un circuit tancat d’aigua, alegrant el pati de l’entitat.

L’ou del Centre té la virtut de ballar a tocar dels ulls dels que hi van a contemplar-lo. A diferència d’altres brolladors, les dimensions de la font i el seu emplaçament fan que els curiosos puguin acostar-se al raig d’aigua per descobrir el secret de l’equilibrisme màgic de la closca buida damunt l’aigua. “La clau és posar el colador de tal manera que quan cau l’ou el recull i el torna a posar a tir del raig”, explica un veí de Sant Andreu que sembla un expert en la matèria.

Seure una estona en una cadira del pati del Centre i contemplar la dansa de Corpus és entrar en un exercici de relaxació, hipnòtic, és viure una estona en un oasi de verd i aigua, de cireres que adornen la font i gotes d’aigua que refresquen la curiositat dels que s’apropen massa al doll propulsor. El del Centre es pot ben dir que és un ou a la mesura i la distància humana, com pocs n’hi ha.

A tocar d’aquest indret, al carrer del Sol, un altre ou balla a la vila de Gràcia, després que la gent de la Fadrinilla decidís recuperar-hi la tradició. En aquest cas l’epicentre de la festa és la font del claustre de l’oratori de Sant Felip Neri. Com el del Centre, és un racó de ciutat virginal que viu encara aliè a la colonització del turisme que tot ho desnaturalitza. El claustre és un espai poc conegut fins i tot per als autòctons, d’arquitectura singular, amb columnes que recorden les formes contundents de cultures antigues.

La humanitat celebra des de temps immemorials els canvis d’estacions i amb una joia especial l’arribada del bon temps. No és fàcil establir des de quan aquesta celebració es va adaptar, a Barcelona, a fer ballar un ou damunt una columna d’aigua. El que sí que es pot dir és que al primer quart del segle XXI va tornar a la vila de Gràcia, i ho va fer per quedar-s’hi per sempre.