La trista qüestió del Sàhara

La cerimònia de la confusió en què s'ha convertit el desmantellament, dut a terme per l'exèrcit del Marroc, del campament que els sahrauís havien instal·lat a la rodalia d'Al-Aaiun, és un exemple evident del nefast poder de la desinformació, de l'ús de les veritats a mitges i de la hipocresia dels polítics d'aquí i d'allí que hi estan implicats. Sembla que el govern de Rabat intenta, per tots els mitjans, amagar la sagnant actuació que estan duent a terme a Al-Aaiun els militars a les seves ordres. Sembla, també, que es publiquen dramàtiques fotografies que no es corresponen amb els fets que s'intenten explicar, però sí que està demostrat que el Marroc no només no permet l'entrada als periodistes d'altres països a la zona del conflicte, sinó que n'expulsa els que s'hi trobaven i pretenien informar sobre el terreny. Les agències es nodreixen d'imatges i vídeos captats amb telèfons mòbils, material que no hauríem de jutjar per la seva comprensible poca qualitat, i sí per allò que ens ensenya. Però caldrà anar molt amb compte amb aitals documents gràfics, perquè existeix la possibilitat que es tracti d'imatges manipulades o alienes a la tragèdia sahrauí. Tot plegat ens pot recordar aquelles escenes que ens van vendre durant la guerra del Golf, en què apareixien cormorans coberts de petroli quan, de fet, les havien pispat de reportatges pertanyents a catàstrofes que no tenien res a veure amb la invasió de l'Iraq. També, no fa gaire, ens van voler ensarronar amb unes imatges d'uns supermoderns míssils iranians, i la poca traça dels manipuladors que feien anar el Photoshop va evidenciar-ne la falsificació. ¿Què ens haurem de creure, doncs, de les notícies sobre allò que està succeint ara mateix en un territori que havia estat espanyol, habitat per ciutadans de nacionalitat espanyola (fins i tot els sahrauís tenien diputats a Corts) i que es va abandonar de pressa i corrent, deixant milers de persones òrfenes de seguretat, civil i jurídica?