A la tres
I l'escalfament global?
“No només no aturem l'emissió
de CO² sinó que l'augmentem. Com és que no ens estem rostint, doncs?”
Fa més d'una dècada que els especialistes ens adverteixen dels riscos de l'escalfament global i l'efecte hivernacle, que convertirà els nostres prats en un desert i fondrà els pols fins inundar totes les nostres platges. Al llarg de tot aquest temps, s'han pres poques mesures, totes elles poc efectives, per evitar aquest fenomen. No només no aturem l'emissió de CO² a l'atmosfera sinó que l'augmentem amb el creixement de noves potències com la Xina o l'Índia. La pregunta ineludible que tothom ens hauríem de fer és: com és que no ens estem rostint, doncs?
La resposta té un fort component de justícia poètica. Robert Kaufman, científic de la Universitat de Boston, assegura que ha estat precisament la Xina qui ens ha salvat de l'infern. L'emissió de partícules de sulfat per part de les centrals energètiques xineses, que funcionen amb carbó, han emmascarat l'efecte hivernacle tot reflectint la radiació solar i la calor cap enfora de la Terra. Diu Kaufman que
el ràpid creixement xinès durant els darrers 10 anys i l'enorme quantitat
de carbó que han fet servir per alimentar-lo, han refredat el clima, contrarestant l'efecte de les emissions de CO². Entre 1998 i 2007, les centrals energètiques xineses han duplicat el consum de carbó.
Ep! Reprimiu l'impuls de córrer a canviar el cotxe per un V8 de 5 litres de cilindrada. El problema rau en el fet que, alhora que el CO² té efectes a llarg termini sobre l'atmosfera, el sulfit es dispersa en poques setmanes. Tan bon punt els xinesos esgotin el carbó i canviïn cap a d'altres fonts d'energia, tornarem a ser-hi.
