Carbó
Haurem de començar a treballar per aconseguir que els propers Reis siguin un xic més esplèndids
No hi ha diners; i qui en té –segur, hi ha qui en té molts– no els treu del cau. Caixes i bancs semblen viure de la caritat del Banc d'Espanya, quan fins ara han repartit a pler dividends i blindatges als seus màxims directius, mentre Europa paga l'error d'haver acordat la unitat monetària sense abans haver convingut la unió econòmica i fiscal. La desitjada societat del benestar ha cobert el seu cicle i ara caldrà redefinir el futur. Sense diners, és difícil preveure quina serà la configuració de la societat que és a la cantonada.
Talment, comencem un any amb moltes incerteses, i els primers espetecs així ho confirmen. A l'Estat, al nou govern Rajoy no li ha tremolat el pols per ajustar impostos a l'alça, tot i haver afirmat que no ho faria, i al nostre petit país el president Mas ha anunciat que continuaran les retallades. Com és preceptiu, l'oposició ja ha expressat les protestes pertinents, sense recordar que allà i aquí fa quatre dies era en el govern i potser algunes responsabilitats hi té, en els desajustos pressupostaris. Un inici de calendari dur, en un any que es preveu molt complicat, però en unes coordenades on potser caldria un gran pacte d'estat si es volen salvar els mobles i iniciar la recuperació econòmica i social.
Qualsevol economia familiar es mou en l'equilibri entre ingressos i despeses, on quan n'entren cinc no se'n poden gastar sis: és la llei de la subsistència. Si el país és una gran família, no hi ha dubte que haurem d'acceptar que les retallades són inevitables. Retallar despeses és una decisió inajornable, però exigeix un segon pas immediat: reformar l'estructura que les genera. Aquest 2012 hauria de ser l'any de la reforma; una reforma feta des d'un ampli acord econòmic presidit per la voluntat de tirar endavant l'economia del país sense renunciar als components socials i solidaris necessaris per a un bon equilibri del conjunt. Aquest és el repte, i hi ha dotze mesos per endavant per acomplir-lo.
Sens dubte, aquest ha estat un any de carbó, i fins i tot els Mags l'han portat de lignit i no pas de sucre. Molts han fet mèrits per rebre el negre saquet i altres l'han trobat de retruc al balcó o al costat de la finestra. Un regal massa negre per a un futur que no voldríem tan negre. Haurem de començar a treballar per aconseguir que els propers Reis siguin un xic més esplèndids.
