Una lectura perillosa

Era a la tardor del 1943, poc després del desembarcament dels aliats al sud de la bota italiana. A pocs quilòmetres d'Ancona, la tranquil·la Villa Fontedamo gaudia del privilegi de ser banyada per les aigües de l'Adriàtic, tot i que aquells dies es presentava en el silenci d'una mansió sense vida. Els propietaris, la família dels comtes Baldeschi, importants bibliòfils, havien buscat territoris més segurs, deixant gran part de les col·leccions d'art a la vila. De cop, un destacament de les SS envaí el plàcid ambient per entrar a saca a l'ampli edifici de tres plantes, a la recerca d'un document excepcional. Himmler havia donat ordres concretes i calia complir-les amb eficàcia. Un manuscrit de l'historiador Tàcit era a la biblioteca comtal i calia recuperar-lo per al Reich.

Una mania, convertida en necessitat, feia que Heinrich Himmler dediqués grans esforços a trobar uns elements que, segons ell, justificaven el compromís històric del Tercer Reich, fins en la recerca d'objectes figurats o irreals. Són conegudes diverses expedicions arreu del món, manades pel jerarca nazi, a la recerca de trets identitaris aris, una dedicació de la qual en tenim un exemple proper en la visita que féu a Montserrat, tot cercant informació sobre el Grial. Entre els elements venerats, calia situar Germania, una obra menor de Corneli Tàcit, que descrivia “l'origen i costums dels pobles germànics”. En la col·lecció de Villa Fontedamo es trobava la còpia més antiga de l'emblemàtic llibret, que havia descansat durant molts anys en la propietat de la família Baldeschi i que al 1901 un bibliotecari que feia inventari havia redescobert. La còpia era feta a mà i estava datada al segle XV. L'equip d'historiadors i arqueòlegs al servei de Himmler reberen notícia de l'existència del llibret i iniciaren un procés per a la seva compra però, quan aquest fallà, optaren per l'espoli. Amb tot, el manuscrit no era a la col·lecció, quan una mà previsora l'havia retirat. Els nazis es quedaren amb les ganes.

És evident que l'historiador i polític Tàcit podia basar la fama en dos llibres excepcionals, Annals i Història de Roma, i Germania podia ser una obra menor, un llibret que avui ocupa unes trenta pàgines i que fa pensar que l'autor es mogué més per impulsos que no pas per coneixement de la realitat del lloc i l'època. Està escrit a l'entorn del 98 d.C. i sembla dictat per la renúncia imperial a enviar les legions més enllà del Rin, després de la derrota de Quintilio Varo als boscos de Teutoburg. Però Tàcit parla per primera vegada dels pobles germànics, del suposat origen, de les tribus i del caràcter i valor de la seva gent.

Catorze segles vivint en l'oblit, al segle XV es recupera el llibret, que entra en un llarg debat de quatre segles entre la intel·lectualitat centreeuropea i en l'interès dels alemanys per trobar-hi la justificació dels orígens. Antropòlegs, historiadors, teòlegs i literats analitzen fins a la darrera coma i fins en fan versions que modifiquen el sentit d'alguns episodis. De la Germania original surt el mite de la raça ària i el concepte de poble superior que, a les darreries del segle XIX, Houston Chamberlain (gendre de Wagner) sintetitza en els elements més racials i fins apunta l'antagonisme entre alemanys i jueus. Després, no fou res estrany que el nazisme adoptés Germania com a llibre de capçalera i basés en ell fins i tot l'extermini.

El manuscrit desaparegut a la costa adriàtica aparegué al 1966 a Florència i actualment és a la Biblioteca Nacional de Roma. Ara, Christopher Krebs, professor a Harvard, n'ha fet un exhaustiu estudi que Crítica ha publicat en castellà, on demostra que la perillositat del llibre és en l'aplicació que s'ha fet d'ell.