Keep calm
Zumosol
El continent haurà de filar prim si vol mantenir una posició de privilegi
Les declaracions d'Obama m'han recordat que, des de 1700, les elits de Madrid han necessitat l'ajut d'algun cosí de Zumosol per controlar Catalunya i per mantenir a ratlla els sectors més liberals del seu país. El fet que el general Prim derroqués els Borbons parlant d'independitzar Espanya s'ha d'entendre a través de la política que les classes dirigents de l'Estat han fet els últims 300 anys per conservar el poder. Tot català culte sap que l'Estat ha mantingut la unitat política a canvi de vendre els interessos dels ciutadans al millor postor i de mantenir Espanya en la perifèria de l'ordre mundial. Quan Josep Pla va escriure en la biografia de Rusiñol que “el castellà és el millor criat del món”, el censor no va entendre la fondària de la frase. Si durant el segle XVIII i el segle XIX qui manava a Madrid eren París i Londres, en el segle XX Espanya va ser la criada de Berlín i Washington. L'estratègia del PP de buscar Merkel, Cameron i Obama no sols posa en evidència la força recurrent d'aquest patró. També ens recorda que la rivalitat entre Madrid i Barcelona és un problema geopolític de primer nivell, sense el qual no s'explica el domini abassegador del nord d'Europa sobre el sud. Si bé la rivalitat s'ha aguditzat sempre que hi ha hagut una crisi global, ara el conflicte es produeix en un context imprevisible. Europa ja no és hegemònica al món i no es pot permetre de resoldre els problemes a la brava. El continent haurà de filar molt prim si vol mantenir una posició privilegiada en el panorama internacional. Permetre el saqueig de Catalunya, com en altres ocasions, debilitaria la influència de la Unió i la seva força econòmica. L'última allau de refugiats mostra fins a quin punt el discurs europeista comença a patir una crisi de realisme, atrapat entre el bonisme humanitarista i els interessos egoistes dels vells estats nació. A mesura que la retòrica dels polítics hagi d'ajustar-se a les demandes de la gent la democràcia guanyarà vigor, i Catalunya –com a realitat sòlida que és– tindrà les millors cartes.
