Opinió

opinió

Abans del recompte definitiu

Si he de dir la veritat, espero que tinguem un resultat clar, que puguem fer números fàcils. Sumar i restar. Ens han portat fins aquí, fins a unes eleccions plebiscitàries, que és una mena d'invent legal per saber què carai pensem els catalans sobre la futura relació amb Espanya, malgrat no poder convocar el referèndum que caldria.

–Això rai! Només ha de sumar els sís i els nos.

–Entesos, amic. Però com que ningú haurà pogut votar ni sí ni no, la cosa es complica. S'hauran de sumar vots de candidatures diverses. Alguna de prou ambigua...

–Jo, com gairebé tothom, ho tinc clar: sumem els de Junts pel sí i la CUP per una banda i els altres per l'altra. La majoria guanya.

–D'acord, en principi. Però, la majoria de vots, com demanen alguns, o d'escons, com diuen els altres? I encara, em vol dir per quins set sous hem de comptar les paperetes de Catalunya Sí que es Pot com si fossin nos?

–Deixi-m'ho pensar. En un referèndum es compten els vots; en unes eleccions, els escons. Si jugues a la brisca no et poden demanar que facis el recompte de punts com a la botifarra, dic jo. Però si es dóna el cas que es guanya –o es perd– de les dues maneres, tot estaria més clar.

–Estigui segur que els contraris al procés voldran comptar vots. On posa els de Podem...?

–Pel que fa als vots dels de Podem (i també els d'Unió i el PSC), com que demanen un referèndum legal i pactat que de moment no es pot fer, els hauríem de considerar abstencions. Voten uns partits que s'abstenen de decidir fins que es donin les circumstàncies ideals.

–Sí, home!

–Ho veig clar: només es poden sumar com a nos els vots del PP i de Ciutadans. Ep! Si és que fem unes plebiscitàries. Ja li dic: comptar els que volen un referèndum legal i acordat com a vots negatius seria tan erroni com comptar-los com a positius. No sabem què votarien si haguessin de triar entre el sí i el no.

–Vostè m'ho està posant molt difícil.

–Gens. Com que formalment són unes eleccions, el que valen són els escons que treu cada partit, i els diputats decidiran el que han de fer. Aquestes són les regles del joc que ens han deixat jugar.

–A Madrid estan espantats: han fet que tothom ens avisi que ens faran fora d'Europa. Què en pensa?

–El més lògic: Europa vol tranquil·litat. Si no ens movem, contents. Si ens movem, tenen un problema: qui pagarà el deute d'Espanya? Ells, primer de tot, volen cobrar. Una Espanya minimitzada farà fallida. Són faves comptades. De manera que des de totes les instàncies es buscarà aconseguir o bé que ens quedem (un nou acord) o que assumim part del deute. De les dues maneres ens mantenim a la UE. Els interessa a ells, als espanyols, els primers.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia