Els convergents són idiotes?

Fa quatre anys Mariano Rajoy va guanyar les eleccions per majoria infame i absoluta. Poc absoluta, però, perquè el va votar un percentatge magre del cens, segons el càlcul que ara els agrada de fer als dirigents del PP. Ja en aquell moment els dirigents convergents sabien que s'havien de calçar amb sabates lleugeres. “Ens regiraran fins al gir del camal”, afirmaven alertats. La convicció que s'havien convertit en clar objecte del desig judicial es va elevar a l'enèsima potència després de la reunió frustrada d'Artur Mas amb Mariano Rajoy per mirar de resoldre l'espoli fiscal. Aquell dia Mas va entendre que havia de convocar eleccions, que el seu partit havia de fer un gran pas endavant i que l'Estat els llançaria a sobre les set plagues bíbliques i alguna més de regal. Llagostes, sang i primogènits assassinats. Però els recels convergents venien de més enrere. Convergència va aprendre arran del cas Palau que la vida se'ls podia avinagrar si no actuaven amb més honestedat que la dona del Cèsar. Ara una sèrie d'accions judicials encadenades amb coets i masclets mediàtics vol fer creure a l'opinió pública que Convergència encara es finança il·legalment. Que s'han passat els darrers anys adjudicant obres a dit barata comissions. El 3 per cent s'ha convertit en un eslògan groller que intenta destrossar el partit i portar el cap de Mas al portal de la Mar. L'únic gran detall que no quadra és que els convergents no semblen tan idiotes. Tan idiotes per haver-los-ho posat tan fàcil.