Opinió

opinió

Un poble dins un país

“D'on sou?” A tots ens ho han preguntat molts cops, oi? El poble gitano català pot respondre amb certesa que aquest 2015 ja fa 600 anys que és de Catalunya. Fou el gitano Tomàs de Sabba qui el novembre de 1415 va rebre un guiatge estant a Perpinyà, i des de llavors es repeteixen referències documentals de la presència de gitanos arrelats al nostre país.

El govern català té la voluntat de dedicar tot el 2016 a commemorar aquest aniversari de sis segles amb un programa d'actuacions que es construirà de la mà del Consell Assessor del Poble Gitano, òrgan de participació que ajuda les administracions a aplicar mesures per equiparar en oportunitats els gitanos amb la resta de la població, perquè tot i que des de fa dècades existeix la igualtat en el pla legal, des del segle XV fins a la primera meitat del XX s'han encadenat tota mena de mesures per discriminar, assimilar o eliminar els gitanos. El 30 de juliol de 1749 es va dur a terme un intent de genocidi: la Gran Batuda o dimecres negre, en què milers de gitanos foren portats a la presó i galeres per ordre del marquès de La Ensenada, i en va provocar una desaparició massiva. Els supervivents aprengueren a amagar la seva condició per tal d'evitar nous mals.

Els estereotips i prejudicis van precaritzar els gitanos, obligats a “desgitanitzar-se” si volien prosperar, en un règim de facto d'apartheid fins a l'arribada de la democràcia. En qualsevol conversa amb gitanos d'edat avançada les referències a la Guàrdia Civil, a la Ley de vagos y maleantes o al servei militar donaran peu a relats plens d'amargor i records de dolor viscut.

El poble gitano és la minoria ètnica més gran d'Europa, amb una població estimada d'unes 90.000 persones a Catalunya, on el govern i el Parlament els darrers anys li han reiterat tant el reconeixement d'haver estat víctima d'un genocidi històric continuat com el valor de la seva cultura. Actualment s'apliquen més d'un centenar de mesures per a l'equiparació social en educació, treball, salut, habitatge i cultura, amb resultats en tots els àmbits, però encara amb molt de camí per recórrer.

Aquesta commemoració del 600 aniversari tindrà ressò a dins de la comunitat gitana, però cal que arribi al conjunt de la societat per promoure la cultura gitana com a part de la cultura catalana, en el marc del treball col·lectiu de construcció d'un país nou, capdavanter a Europa en drets, participació i oportunitats per a tothom, respectuós i satisfet també de la seva diversitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.