Opinió

Tribuna

Ara, l'autodeterminació

“Hi ha aspectes tècnics per superar, cap d'ells insalvable, crec, per fer el referèndum com cal

Ara ens cal l'exercici del dret a l'autodeterminació de la nació catalana. L'art de la política es basa en l'anàlisi concreta de la situació concreta i en la capacitat d'actuar en conseqüència amb els mitjans i els temps adequats. Des d'aquesta perspectiva em sembla, modestament, (i a uns quants més que hem signat per fer-lo) que el desllorigador (ni la solució màgica, ni l'única cosa a fer) és un referèndum d'autodeterminació oficial i vinculant, que ens permeti saber d'una manera clara si volem o no ser independents. I hauria de ser el més aviat possible dintre de 2017, convocat i tutelat pel Parlament, i independentment del que digui o deixi de dir l'Estat espanyol. I basant-se en l'ordenament jurídic internacional que reconeix el dret a l'autodeterminació, com una norma de dret imperatiu (cap estat no pot negar-la o impedir-la) que està per sobre de qualsevol legislació estatal.

És, crec, la primera cosa que cal fer, perquè és en la que tots els independentistes estem (o hauríem d'estar) d'acord sense gaires problemes ni discussions. Abans s'hauria d'aprovar la llei de transitorietat jurídica, que estableixi els mecanismes per a la transició entre l'actual legalitat espanyola i la nova legalitat de la república catalana, i la regulació electoral del referèndum per assegurar-ne la neutralitat, obertura i pluralitat. I, si és possible, també les lleis per desenvolupar les principals estructures d'estat i, particularment, la hisenda pública i la seguretat social.

I si en el referèndum guanya la independència, immediatament el Parlament hauria de declarar-la i informar-ne a totes les nacions i organismes internacionals. Al mateix temps, entraria en vigor la llei de transitorietat jurídica per posar en marxa el nou estat. I aleshores començaria el procés constituent, d'elaboració de la constitució de la república catalana, en la qual cada partit podrà i haurà de defensar el seu model econòmic, social, ambiental, electoral, de model de república, etcètera. Hi haurà un gran debat d'idees, de concepcions ideològiques, polítiques i de país. I no sempre hi haurà acord, i és lògic i normal que sigui així. I aquest procés constituent hauria d'acabar amb un referèndum per aprovar la nova constitució.

Hi ha aspectes tècnics per superar, cap d'ells insalvable, crec, per fer el referèndum com cal. Però no hi hauria d'haver problemes polítics. De fet, tots els independentistes estem d'acord en el dret d'autodeterminació de Catalunya, oi? Hi ha d'haver molta generositat per part de les personalitats i partits polítics, oblidar-se del que es va dir, de quin era el meu (o el teu) full de ruta, de si jo tenia raó o la tenies tu. I anar per feina. I fer el referèndum d'autodeterminació. Ja hi haurà temps de confrontar ideologies, visions del món, models econòmics, socials, de país, etcètera, durant el procés constituent.