Turisme d'hivern

La gent que viatja de vacances a l'estiu té la gran sort de no tornar als mateixos llocs a l'hivern. S'enduria un disgust. En la meva estada tardorenca a Menorca he passat pels punts que al juliol i a l'agost presenten la més abundant oferta als turistes: Cales Coves des Castell, els ports de Maó i Ciutadella, els restaurants de la caldereta de llagosta de Fornells... Tot tancat, tot tocat per la imatge de poblats abandonats. A l'estiu els botiguers no s'hi poden girar de feina, els cambrers van amunt i avall mig suats, els amos dels restaurants i pizzeries reclamen clientela, o la rebutgen, quan tenen ple. La quietud té per mi de bo la possibilitat de prendre una ampolla d'aigua en un dels dos únics bars oberts de Fornells i contemplar amb molta calma el paisatge. Però té també un aspecte ofensiu. Una botiga diu: “tancat fins al maig.” Un restaurant avisa: “obrim al juny.” Negociants que han fet un literal i abusiu agost a l'estiu i que en poden viure fins a l'estiu següent. Mentre, els cambrers i els cuiners, a l'atur. Podran estirar els estalvis durant nou mesos d'inactivitat? En un bar de Ciutadella em demanen un euro per un cafè. Sol·licito al cambrer que m'ho repeteixi. Un euro net i pelat. Quant val a l'estiu? No me'n recordo, però un euro, no. Des del meu observatori observo com a dos quarts de cinc en punt la dependenta d'un Intimissimi obre l'establiment. Al costat hi ha una botiga de gelats tancada i un altra de sabates, també tancada. No obriran pas, ni a la tarda ni en tot el dia. Els veïns de Ciutadella que van i vénen pel carrer són impermeables als productes de roba interior de l'Intimissimi. La dependenta s'ha de limitar a esperar l'hora de tancar.

M'expliquen que en un vídeo oficial de promoció de Menorca que es projecta per les fires turístiques del món no hi surt cap platja verge, fins ara l'atracció més buscada pels forasters. Menorca vol canviar de clientela. Reclama visitants tot l'any atrets per la gastronomia autòctona, per la pau familiar, pel camí de cavalls i per la cultura talaiòtica. Una pel·lícula acabada d'estrenar, Isla bonita, respon en part a aquests desitjos. Ara: els vestigis talaiòtics, ho he dit altres vegades, són molt interessants però d'acceptació difícil. El camí de cavalls que envolta l'illa, si s'omple massa de caminants i ciclistes, haurà de proveir-se de semàfors. A l'estiu, és clar. La gastronomia? L'autèntica és la que es fa a les cases. La volen treure a fora. Molt bé. Algú ho està intentant, fins i tot amb un toc modern. Serà lent. La dependenta de l'Intimissimi ho celebraria, però què en pensen els que obriran de juny a agost?