El maldecap obscè de Guantánamo

La base militar de Guantánamo, presó encoberta dels Estats Units, va suposar un greu maldecap durant la seva obertura i en torna a representar un altre ara que es planteja la seva possible clausura. El maldecap el té el president Barack Obama, que durant la seva primera campanya electoral va prometre que tancaria les instal·lacions situades a territori cubà i des d'aleshores s'ha estavellat contra la impossibilitat de complir la seva paraula. Mentrestant, cent seixanta-sis persones hi continuen engarjolades sense que s'hagin presentat càrrecs en contra seu, més d'un centenar de les quals s'han declarat en vaga de fam i algunes han de ser alimentades a la força per evitar que morin.

En la recta final de la seva estada a la Casa Blanca, Obama vol afegir al seu balanç de govern el compliment de la vella promesa i acaba de presentar un pla que, a la pràctica, té poques esperances de veure culminat. El primer obstacle és al Congrés, gens partidari que els exreclusos puguin entrar als Estats Units. Perquè justament aquest és el principal escull del tancament de la presó: trobar països disposats a obrir els braços a persones esquitxades amb l'estigma del terrorisme que mai han tingut marge legal per defensar-se.

Un primer pas ha consistit a aixecar la moratòria que impedia enviar exreclusos al Iemen perquè es considerava que en aquest país podien ser reclutats de nou a les files d'organitzacions terroristes. Alhora, el president ha atorgat competències diplomàtiques a un càrrec de nova creació per negociar noves recol·locacions a països tercers. El dubte és veure si la bona voluntat d'Obama es converteix en un altre fracàs.