Quin ridícul, Concepción

La part positiva de tot plegat (que sempre n'hi hem de trobar alguna) és que la decisió ridícula, còmica, grotesca i carrinclona de la delegada del govern a Madriz (que ja em perdonaran què hi fa una delegada del govern a Madriz, si el govern ja és a Madriz); la part positiva, deia, és que ens ha fet tornar a tots el somriure als llavis. Ara que feia uns dies que estàvem mig capficats i pensarosos amb tot això de l'IRPF, els pressupostos i vés a saber què més, la delegada del govern a Madriz, la mai prou ben valorada Concepción Dancausa, de la qual molts de nosaltres ni coneixíem l'existència (i que quan l'hem coneguda tampoc ens ha semblat que ens haguéssim perdut gaire res); aquesta senyora, deia, ens ha alegrat el dia. Tota soleta (esperonada per vés a saber qui, és clar) decideix que això de les estelades en un camp de futbol és molt perillós i les prohibeix. “En cap cas ha estat provat que l'exhibició de l'anomenada ‘estelada' pot incitar a la violència”, li ha hagut de recordar el jutge, a la senyora Concepción. Quin ridícul. I quina despesa absurda de temps, energia i diners. Comença a ser preocupant, la manera com el PP ens fa perdre el temps i els diners a tots (perquè això ho paguem entre tots, com els recursos de la Llanos de Luna als alcaldes catalans), i algun dia algú els hauria de demanar responsabilitats. Fan un ridícul espaterrant, mundial, majúscul i es queden tan amples. Perquè ells ja han complert amb el seu objectiu, que era fer contenta la seva parròquia. Sempre a costa, és clar, insisteixo, dels nostres temps i diners. Cornuts i pagar el beure, nosaltres. Prenen una decisió absurda, fora de lloc, totalment desproporcionada, i nosaltres l'hem de defensar a capa i espasa; de manera quan ens en sortim (perquè a vegades ens en sortim, com diuen els Manel), hem de convertir una obvietat (les estelades no són cap incitació a la violència) en una victòria. És trist, llastimós, pesarós i lamentable. Ningú dimiteix, ningú demana perdó. Per això, deia, em quedo amb la part positiva. I és que han fet un ridícul de tal magnitud (tots plegats) que ara tots tornem a anar pel carrer altra vegada amb un somriure.