Keep calm
‘Tourist go home'
El turisme de masses ha arribat per quedar-se, i en lloc de foragitar-lo hem d'aprendre a minimitzar-ne les molèsties i conviure-hi
Fa vint anys llargs, però recordo perfectament l'episodi. Passejàvem amb la família pel pont de Carles a Praga amb una samarreta del Barça, i ens vam creuar amb uns altres turistes que també la duien. “Guaita, del Barça! Catalans, no?”, ens vam saludar, abans d'iniciar una cordial conversa. Avui, no cal dir-ho, això és impensable. Primer, perquè el Barça s'ha fet tan global que l'estrany és que pel món hi vegis un català, amb la samarreta. I arribat el cas, l'instint seria obviar-lo, si no evitar-lo, per allò que ja en trobes molts i el que vols és desconnectar quan viatges. És clar que en aquella època, si conduint per Europa et creuaves amb algú del país –llavors la matrícula permetia saber-ho– tot era tan nou i innocent que tocaves el clàxon per saludar-lo...
En relativament pocs anys, el turisme s'ha posat a l'abast de tothom, i ha crescut de manera exponencial. Hi ha contribuït molt l'avenç de les tecnologies. Fa vint anys, no hi havia Internet on mirar punts d'interès i restaurants, o reservar habitacions. Tampoc hi havia vols barats, ni GPS que et duen a lloc sense saber on ets. Se li ha posat fins i tot massa fàcil, al turista, perquè tot plegat sostreu la petita dosi d'aventura que hauria de tenir tot viatge...
Tot plegat ve a tomb perquè al metro de Barcelona l'altre dia hi vaig veure un adhesiu: “Tourist go home. You are destroying our neighbourhood” (“Turista, fot el camp, estàs destruint el nostre barri”). De motius per queixar-se n'hi ha, però no ha de ser agradable llegir-ho per als centenars de guiris que ho deuen fer cada dia. El fenomen del turisme massiu ha arribat per quedar-se, i això du coses bones i també molèsties que hem d'aprendre a minimitzar. I a conviure-hi. En lloc de fer-lo marxar, potser cal procurar que diversifiqui destinacions i es comporti. I potser tampoc cal que tingui catifa vermella arreu, perquè sovint sembla que institucions i privats treballin pensant més en ells que en els de casa. I si se'ls dóna tot mastegat també es perd l'encant... No, si al final ens ho agrairan.
