A la recerca d’espais comuns
El govern dona detalls organitzatius de l’1-O al partit de Colau perquè s’afegeixi a la convocatòria
Domènech surt de la reunió amb Puigdemont i Junqueras veient el referèndum com “un 9-N amb més intensitat”
Xuclà preveu un nou informe sobre referèndums de la Comissió de Venècia
Carles Puigdemont i Oriol Junqueras van intentar convèncer ahir Catalunya en Comú perquè doni suport a la celebració del referèndum sobre la independència en una reunió amb Xavier Domènech en què li van traslladar detalls sobre el dispositiu i les famoses garanties que els comuns reclamen al govern per afegir-se a l’1-O. Però, després de la trobada, celebrada al Palau de la Generalitat, el coordinador general del partit continuava comparant el referèndum amb un nou 9-N, “amb més intensitat”, pel context de confrontació “més forta” amb l’Estat. Per Domènech, l’1-O “s’assembla” al procés participatiu del 2014 –és a dir, a una mobilització sense conseqüències vinculants i efectives–, més que no pas “al referèndum que Catalunya necessita”.
Acompanyat de la portaveu dels comuns, Elisenda Alamany, Domènech va voler marcar distàncies respecte al full de ruta del govern, però va subratllar que el seu partit està compromès amb el dret a decidir. No s’esperava que els comuns abracessin ahir l’1-O, ja que la posició de la formació de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, respecte al referèndum no es decidirà fins al 8 de juliol. En aquella data, ja seran públiques les garanties en qüestió, ja que es preveu que la setmana que ve es doni a conèixer l’arquitectura legal de la desconnexió.
La reunió, que va durar poc més d’una hora, constituïa el primer contacte formal entre el govern i la nova formació d’esquerres, nascuda a l’abril. A més, la trobada guanyava simbolisme després del no dels comuns a participar en la recent cimera de partits sobiranistes per abordar el referèndum unilateral.
Qüestió de garanties
El president no va fer declaracions, mentre que el vicepresident va comparèixer davant la premsa a la plaça Sant Jaume, a l’ombra que projectava l’ajuntament, i es va mostrar convençut que les dues parts trobaran “sobradament els espais necessaris per col·laborar”. Pel que fa a les garanties del referèndum, va recordar de manera concisa que l’organització de l’1-O serà similar a la resta de processos electorals habituals que tenen lloc al país.
Més tard, en un dinar de la Cambra de Comerç de Barcelona, va insistir en el seu convenciment que, “en la defensa de la democràcia, de la participació i del dret a decidir”, trobaran “molts àmbits de col·laboració”. “La reunió ha estat gosaria dir que molt positiva”, va concloure. De moment, govern i comuns s’han instat a continuar treballant “a la recerca d’espais comuns”.
Al seu torn, el cap de files d’En Comú Podem a Madrid va insistir que Catalunya en Comú serà en qualsevol mobilització a favor del dret a decidir que intenti trobar una sortida a la situació de “bloqueig” amb el govern del PP i a la “repressió judicial” exercida contra el procés.“L’afirmació plena de la sobirania és una tasca que anirà més enllà de l’1 d’octubre i dels fulls de ruta presentats fins ara”, va advertir Domènech.
Mentrestant, ERC demanava als comuns, per boca del seu portaveu, Sergi Sabrià, que pensin en els seus votants que volen decidir i feia una crida a no deixar-los “orfes”. En aquest sentit, va instar Domènech –així com el PSC– a afegir-se a “l’onada democràtica” del referèndum. “No es poden permetre posar traves a la democràcia, per la qual cosa tenim el convenciment que Catalunya en Comú es posarà al costat de la democràcia i no del manteniment de l’statu quo”, hi va afegir per redoblar la pressió.
D’altra banda, el coordinador dels senadors i dels diputats del Partit Demòcrata al Congrés, Jordi Xuclà, va assegurar ahir que la Comissió de Venècia del Consell d’Europa elaborarà un nou informe sobre la celebració de referèndums, tot i que no estarà enllestit fins just després de l’1 d’octubre.
Xuclà, que és membre de l’assemblea parlamentària del Consell d’Europa, considera que és “una bona notícia” i observa senyals que “la comunitat internacional segueix amb atenció” el cas català. La pròxima sessió plenària d’aquest òrgan assessor consultiu tindrà lloc quatre dies després de l’1-O.
Puigdemont es va adreçar el mes passat per carta a la Comissió de Venècia, que, en la seva resposta, va instar els governs català i espanyol a negociar i va prendre nota de la intenció del Parlament de cooperar amb la comissió “en la modalitat d’un referèndum acordat”. El president ho va valorar positivament per la rapidesa de la resposta i perquè va llegir la missiva com una invitació al govern espanyol a dialogar.
Puigdemont i Urkullu, a favor del dret a consultar
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el lehendakari, Iñigo Urkullu, van defensar ahir plegats que Catalunya i el País Basc són dues nacions que defensen l’exercici del “dret de la seva ciutadania a ser consultada de manera legal i pactada sobre el seu futur”. Els dos mandataris, reunits al Palau de la Generalitat sense compareixences posteriors, van defensar un procés dialogat per “reformular” l’Estat. Ara bé, “si la legalitat es converteix en una cotilla que ofega les aspiracions democràtiques i no serveix per resoldre els problemes de les nacions i els pobles, cal canviar-la i adaptar-la”, van coincidir els dos dirigents, segons un comunicat del govern.