crònicA
Les esquerres i un vell dilema
L’esquerra, entre el pacte social o la recuperació de sobiranies
Cita anual de les esquerres a la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya (UPEC) que se celebra a l’auditori del sindicat CCOO. La taula aplega representació d’ERC, el PSC, els Comuns i la CUP, i, a excepció del líder del partit d’Ada Colau, Xavier Domènech, la majoria són dones. Elles són Marta Rovira, Núria Parlon i Anna Gabriel. Davant d’una sala gairebé plena, l’acte s’inicia amb la pregunta que els llança el moderador i director adjunt d’El Punt Avui, Joan Rueda. És possible un futur govern d’esquerres o dependrà del que faci cada partit els dies previs a l’1-O?
El debat està servit perquè la pregunta fa aflorar les reticències mútues que fa anys suporten les forces d’esquerres del país. D’altra banda, sembla que els Comuns i el PSC no perdonen a ERC que vagi de bracet “de la dreta” ni a la CUP que doni suport al PDeCAT. De fet, els retreuen que hagin prioritzat aquesta aliança per defensar la independència d’un país quan encara no se sap sobre quines bases es construirà. La diputada de la CUP, Anna Gabriel, trenca el bloqueig. “Potser abans de res hauríem de començar a definir què són les esquerres.”
A partir d’aquí es comencen a expressar el ventall de matisos ideològics que, precisament, els partits d’esquerres s’han encarregat d’anar construint; des de la socialdemocràcia que defensa el PSC-PSOE fins a l’anticapitalisme de la CUP. Domènech prefereix plantejar els reptes que té davant l’esquerra; l’ecològic, l’energètic, el canvi de model econòmic, la precarietat i una crisi de sobiranies que proposa resoldre a través de la construcció d’un pacte social que arribi arreu. Rovira, per la seva banda, aprofita per sumar a la causa sobiranista els partits, sobretot Domènech que seu al costat. “No podem dilatar l’agenda social pel fet de no abraçar un referèndum que ens permet precisament aplicar aquesta agenda social. No podem perdre aquesta oportunitat”, reclama Rovira. L’ou o la gallina? El pacte social o la sobirania del poble? Què és primer? Parlon qualifica de pervers que s’identifiqui l’independentisme amb el bloc d’esquerres i recorda que l’agenda política del Parlament no és expressió de polítiques d’esquerres. Parlon topa sovint amb Gabriel, a l’altre cantó de la taula, que defensa el referèndum com “l’obertura, per baix, d’un procés democratitzador que ha de generar un nou escenari més procliu a les esquerres”. I amb aquest objectiu aclareix que la CUP, d’aliances, només una: “Amb la dels partidaris de retornar el poder a la gent i on els límits “no els marqui la Constitució del 1978, ni un Estatut retallat, ni tampoc el mercat del capital.”