32 dies, 16 h i 2 minuts

Raül Romeva, amb texans i americana. Carles Mundó, amb jaqueta d’abric i pantalons. Jordi Turull i Josep Rull, amb vestit i corbata. Els quatre consellers, de costat, aplaudint mentre caminaven en direcció a la porta de la presó, on els esguardava una munió de periodistes i una seixantena de militants i simpatitzants de les llistes electorals de què formen part, que els havien anat a donar suport. Passaven tres minuts de dos quarts de set del vespre quan es produïa la imatge més esperada de l’últim mes, la de la sortida del centre penitenciari Madrid VII, al terme municipal d’Estremera, dels membres del govern de la Generalitat que hi estaven reclosos des del 2 de novembre. Ja era negra i gèlida nit, després que la temperatura caigués en picat amb la marxa del sol –la nit anterior s’hi havia arribat a 8 sota zero– si bé l’expectació era màxima entre els congregats, que en algun cas esperaven des de mig matí i entre els quals hi havia mitjans internacionals com BBC World o la televisió pública holandesa.

Els amb prou feines dos minuts, tanmateix, que van durar els aplaudiments mutus, les efusives abraçades i les xocades de mans amb companys de llista electoral, amanides amb visques a la terra lliure i una salutació final a la premsa, no es van produir ni de bon tros enmig d’un ambient d’eufòria. L’alegria era molt continguda, i tampoc era completa. Hi faltava gent, a fora. “Se’ls veia tocats, tristos”, explicava a aquest diari, després de saludar-los, l’Anna Simó, la membre de la mesa del Parlament a qui fa unes setmanes el mateix jutge Llanera va salvar per ara de seguir el mateix camí dels barrots. No en va, els que sortien ahir deixaven companys a dins, fins i tot de cel·la. Romeva la compartia amb el vicepresident Oriol Junqueras. Mundó, amb el conseller d’Interior, Joaquim Forn. Tots dos es van quedar a Estremera per un temps indefinit, després de la negativa del jutge a aixecar-los la presó incondicional. “No hi som tots, falten els presos”, cridava la comitiva, en referència també als Jordis que segueixen a Soto del Real, després que els alliberats abandonessin el centre amb cotxes privats entre crits de “Llibertat!”. Els mateixos consellers alliberats hi insistien en els tuits que van fer just després. “Guanyarem les eleccions del 21-D per treure’ls de la presó”, proclamava el diputat al Congrés Joan Tardà, que juntament amb Gabriel Rufián i altres diputats al Congrés i al Parlament encapçalaven la delegació més nombrosa, la d’ERC. Una delegació en què també hi anava per exemple l’últim fitxatge a la llista, la campiona del món d’ultratrail Núria Picas, a qui es veia poc avesada a aquest tipus d’episodis però que havia demanat personalment d’anar-hi. També hi era el secretari d’Economia, Pere Aragonès –ell encara en el càrrec oficialment– i, tot i que gairebé no es va deixar veure, Josep Maria Jové, l’exsecretari general de Vicepresidència que va haver de plegar després de ser detingut en l’operació policial del 20 de setembre contra el referèndum de l’1-O, i que el TC li imposés una severa multa. Això sí, ahir també hi van ser, per separat, representants de la llista del president Puigdemont, Junts per Catalunya, com el portaveu Eduard Pujol, i del seu partit, el PDeCAT, encapçalats per Marta Pascal i David Bonvehí, que van entrar fins i tot amb els familiars dels consellers.

Alguns d’ells venien ja de la presó d’Alcalá Meco, on la burocràcia preceptiva per als alliberaments de Meritxell Ruiz i Dolors Bassa no els havia fet esperar tant, després que al migdia l’ANC ja hagués dipositat les seves fiances, extretes de la caixa de resistència, en una entitat bancària a Barcelona. En aquest cas la comitiva, més reduïda, va poder abraçar efusivament les conselleres i fins i tot xerrar-hi uns minuts en una gasolinera propera, lluny de les càmeres. Una conversa de regust “agredolç”, segons Pascal, que les va trobar “tranquil·les, serenes i cansades”. “Les he vist molt fermes”, s’alegrava també Tardà. Almenys elles no havien deixat ningú a dins...

Segur que no tant com els 32 dies que els sis membres del govern alliberats ahir han passat entre reixes, però el dia va ser llarg per als càrrecs i simpatitzants republicans que els van poder saludar finalment ni que fos dos minuts. A primera hora del matí, la majoria havia sortit de Barcelona, junt amb alguns periodistes, en dos autocars, un en direcció a cada presó. Divendres passat, de fet, també hi anaven, però van haver de girar cua a mig camí, després que Llanera decidís ajornar la seva decisió. Ahir el viatge, de vuit hores, a la presó situada al mig del no-res –lluny de tot, i entre enormes extensions de terra erma i sembrada en plena Meseta– havia començat prou animat. Ningú ho deia, però qui més qui menys esperava que tots sortissin. Després d’una estona d’espera, però, arribava la galleda d’aigua freda: Junqueras, el líder, es quedaria a la presó. Esbufecs. Cares de circumstàncies. I al final, silenci, que, al cap d’uns minuts, donava pas a la indignació, quan llegien la delirant interlocutòria del jutge que ho justificava en suposades accions violentes. “És una arbitrarietat total”, lamentaven al bus.

Alguns toros d’Osborne després, molt comentats per la concurrència, arribarien notícies sobre l’enquesta del CIS que dona un empat virtual entre ERC i Cs, rebuda amb una certa sornegueria. La campanya comença amb sis consellers dormint a casa –que hi participaran en la mesura que vulguin, com ja va fer ahir Mundó a Vic–, però encara amb quatre presos polítics i quatre consellers més exiliats, a més del president. Res no pot ser normal.