Política

Història

El creador de l'estelada

Vicenç A. Ballester va crear l'estelada tal com la coneixem

El llibre que recupera la figura d'aquest veí del Masnou es presenta a Barcelona

Es creia que el seu arxiu estava perdut, però ha sortit a la llum

Mariner, comerciant, home de negocis, inventor, polític, escriptor, activista cultural, així era Vicenç A. Ballester i Camps, un home polifacètic, relata l'historiador Joan Muray. Ballester, a més, era un català de soca-rel i ha passat a la història perquè ha estat el dissenyador de l'estelada tal com la coneixem avui dia, com s'explica en el llibre Vicenç A. Ballester i Camps (1872-1938), (Rafael Dalmau editor), escrit per Joan Muray i l'historiador i politòleg Fermí Rubiralta, que es presenta demà al Museu d'Història de Catalunya.

Ballester va néixer el 1872 a Barcelona, però va viure bona part de la seva vida al Masnou, primer temporalment, però s'hi va traslladar definitivament el 1923, fins a la seva mort, el 15 d'agost del 1938. Ballester va estudiar nàutica i va navegar amb dos vaixells masnovins: Soberano III com a pilot mercant en pràctiques i el Pronta, com a capità. La seva trajectòria com a marí mercant va començar a Cuba, el 1891. Per un problema de salut va deixar aquesta professió, però “es va quedar per Amèrica i va començar a recórrer diferents repúbliques”. D'aquella època se'n conserven unes cintes dels casals o associacions catalanes que va visitar
en el seu periple americà.

Entre el 1898 i 1899 va estar a Cuba per la independència de l'illa d'Espanya. Allà és on ell s'hauria inspirat en el disseny de l'estelada, ja que les dues banderes comparteixen l'estel blanc. Muray exposa que el blanc i l'estel són símbols de llibertat, el blau, de la humanitat, i les quatre barres vermelles, del casal de Barcelona.

La bandera de la independència

La primera estelada que va sorgir va ser el 1908, i per això, el 2008 se'n va celebrar el centenari. En aquella ocasió, però, l'estel estava sobre un rombe. La bandera que va crear en Ballester, la Unió Catalanista la va entregar a tres milicians que van anar a combatre com a voluntaris a la Primera Guerra Mundial. Per en Ballester, diu Muray, l'estelada era “una bandera de l'època de lluita pacífica per a la independència”, que s'havia d'abandonar un cop
Catalunya fos independent.

Més enllà d'això, va ser un catalanista convençut que, entre d'altres, va fundar la Unió Catalanista, l'Escola Mossèn Cinto, o la revista satírica La Tralla, on també va escriure. “Llavors no es deia catalanistes ni independentistes, es deia separatistes”, destaca Muray. Defensar la separació d'Espanya no era fàcil. “Va estar més d'una vegada empresonat”, afirma l'escriptor masnoví. També va tenir tracte amb personalitats rellevants de l'època com Francesc Macià, Àngel Guimerà, Antoni Rovira i Virgili, Josep Pi i Sunyer, Josep Carner i l'enginyer Josep Campalans.

Ballester no volia cap mena d'honor. “Feia les coses per al país sense esperar res a canvi. El seu lema era per Catalunya”, destaca Muray. Hi afegeix que ha preferit trair la seves últimes voluntats en aquest llibre, perquè considera que no es podia perdre el seu llegat.

En un primer moment, es pensava que l'arxiu de Ballester s'havia perdut. De fet, va estar 65 anys desaparegut. La seva viuda, Teresa Vendrell, el va guardar, però els últims anys de la seva vida es va instal·lar a la Casa Benèfica del Masnou. Llavors va cedir l'arxiu a un bon amic seu i d'en Ballester, Joan Fàbregas. Com que no tenia prou espai a casa per guardar aquest material, el va col·locar en un pis que tenia de lloguer, però en uns armaris tancats amb clau. Ironies de la vida, els llogaters del pis eren un matrimoni gran. Ell, un excombatent i guàrdia del dictador Francisco Franco. “Si ho hagués sabut, ho hauria destruït”, afirma Muray.

Quan va morir en Fàbregas, l'arxiu va passar a mans de Muray. Quan el va rebre, estava malmès i es va encarregar de recuperar-lo, classificar-lo i catalogar-lo.

El Pi de les Tres Branques
El pi de les Tres Branques, en el pla de Campllong del municipi Castellar del Riu (Berguedà), és un dels emblemes de la unitat de la llengua i de la nació catalanes, i hi fan un aplec el tercer diumenge de juliol. Tot i que no consta en cap document, en el llibre d'en Muray i en Rubiralta s'hi destaca que “l'inspirador de la seva adquisició per la Unió Catalanista fou de Vicenç A. Ballester”.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia