Nou moviment a favor d'una Catalunya liberal
El Col·lectiu Catalans Lliures difon una declaració amb més de 200 signants
Amb la defensa de les polítiques liberals i d'una Catalunya independent com a bandera, ahir es va presentar a Barcelona el Col·lectiu Catalans Lliures, que pretén fomentar el debat a la societat i donar veu a un sector que creuen que gairebé no n'ha tingut fins ara. El moviment, format després d'un any de converses per un nucli sobretot d'empresaris i d'universitaris del corrent Students for Liberty, es manifestava ahir “preocupat per la confusió bestial i escandalosa” al voltant del liberalisme, etiqueta que s'ha penjat a polítiques del PP connivents amb els bancs o el gran empresariat, al candidat republicà Donald Trump o fins i tot a la troica, de les quals es volen desmarcar totalment.
“El liberalisme existeix, i té ganes de presentar propostes i de donar la seva visió”, reivindicava el portaveu, Èric Herrera, que també explicava que volen donar un “toc d'alerta” als partits centrals de l'independentisme, avui agrupats a Junts pel Sí, perquè estan “molt acomplexats” pels “nous corrents populistes, de tall esquerranós i dogmàtic”. “Volem introduir missatges liberals en el procés constituent de la Catalunya independent”, matisava Martí Jiménez.
El col·lectiu, que es declara transversal i apartidista i que organitzarà xerrades i trobades per difondre el seu ideari, ha obert un web on ha penjat una declaració fundacional amb el lema Per una Catalunya lliure i liberal, que ja té més de 200 signatures, entre les quals hi ha les de polítics de l'òrbita convergent, com ara Marc Guerrero, Sílvia Requena, Feliu Guillaumes, Carles Llorens o Toni Florido, però també les d'altres que havien estat en la d'ERC, com ara Joan Puig o Jaume Renyer, a més de l'expresident d'Òmnium Quim Torra i altres professionals d'àmbits diversos.
El manifest defensa un RUI per arribar a la independència i es fixa com a referents estats com ara Holanda, Suïssa o Dinamarca. Entre els seus principis, defensen l'educació lliure, la reducció de la pressió fiscal, un estat “subsidiari i no benefactor” i un govern lliure de monopolis estatals, que fugi de l'intervencionisme i deixi pivotar en l'empresa la generació de riquesa i d'ocupació, i que per tant no intervingui en la regulació del mercat laboral. Així mateix, creuen que l'Estat s'ha de mantenir neutral en allò que afecti la vida privada de l'individu. A més, defensen un model electoral amb llistes obertes i referèndums per resoldre els conflictes comunitaris.