Política

Un falcó convertit en colom

Mor l'expresident israelià, als 93 anys

Va ser un dels artífexs dels Acords de Pau d'Oslo signats amb els palestins

Rebé el premi Nobel de la Pau juntament amb Rabin i Arafat

El món acomiada l'últim dels fundadors de l'estat jueu

Pare fundador, artífex dels Acords de Pau d'Oslo entre israelians i palestins, arquitecte de la central nuclear de Dimona, líder laborista, diputat de manera gairebé ininterrompuda a la Knesset durant 48 anys. Durant gairebé set dècades, l'infatigable Shimon Peres ha recorregut tots els racons del poder israelià. Dimecres moria al Centre Mèdic Shiva, als afores de Tel-Aviv, on va ser ingressat el 13 de setembre després de tenir un infart cerebral.

Aquestes són algunes de les definicions d'un home que es va erigir en l'instigador d'un històric acord de pau el 1993 i que segellarien els llavors presidents Yitzhak Rabin i Iàsser Arafat, sota la benedicció del president dels Estats Units, Bill Clinton. L'any següent, el 1994, els dos israelians i el palestí rebien el Nobel de la Pau, punt àlgid de la carrera política de Peres. Els acords d'Oslo, que es van firmar a Washington però que es van negociar a Noruega, que va oferir una casa per portar a terme les negociacions, van representar que per primer cop Israel reconeixia l'OAP (Organització per a l'Alliberament de Palestina) i li reconeixia el dret de governar sobre els territoris ocupats. L'OAP, per la seva banda, reconeixia el dret d'Israel a existir i es comprometia a no fer servir la violència.

Peres naixia el 2 d'agost del 1923 a Visnieva (llavors part de Polònia i ara integrada a Bielorússia) amb el nom de Szymon Perski. Va emigrar amb la família el 1935 –fugint ja de la pressió que els jueus sentien en diferents punts d'Europa– a Tel-Aviv quan tenia onze anys i amb disset, després d'estudiar en diverses escoles jueves, va formar part del grup de fundadors del kibbutz d'Alumot, a la vall del Jordà. El seu pare, Yitzhak Perski, va combatre com a voluntari a les files de les forces armades britàniques en la Segona Guerra Mundial i va ser capturat pels nazis.

Durant el seu captiveri es va fer amic de Charles Joseph Coward, un presoner britànic que va aconseguir treure diversos jueus del camp d'extermini d'Auschwitz-Birkenau, inclòs el mateix Perski. La majoria de familiars de Peres que es van quedar a Bielorússia moririen durant l'Holocaust.

Com a curiositat, Peres era cosí de la famosa actriu estatunidenca Lauren Bacall, filla del seu oncle per part de pare, que va decidir emigrar a Nova York després de casar-se amb una dona jueva germanoromanesa. Per la seva banda, el 1945, Peres es va casar amb Sonya Gellman, a qui havia conegut a l'escola de Ben Shemen, i que va morir fa cinc anys.

Al costat de Ben Gurion

La seva carrera política va començar quan als 26 anys el líder fundador d'Israel, David ben Gurion, li va proposar portar-lo amb el seu cotxe a Jerusalem. En aquell moment, el polític descobria la capacitat fora de sèrie de Peres i el convertia en el director general del Ministeri de Defensa més jove de la història. Al llarg dels anys, Peres va liderar la construcció de la central nuclear de Dimona, al desert del Negev, que ell mateix definia com “l'assegurança de vida d'Israel”. Com a responsable de l'organització i la producció de la defensa nacional, Peres va tenir un paper fonamental en el desenvolupament de les Forces de Defensa Israelianes (FDI), a les quals va dotar de moderns sistemes d'armament de fabricació occidental.

També va ser el responsable de la compra dels caces Mirage per a l'aviació de combat, que van contribuir a incrementar la superioritat aèria del seu país a la guerra dels Sis Dies (1967). En la dècada dels 70, quan era ministre de Defensa, va donar suport a la creació dels primers assentaments jueus a la Cisjordània ocupada.

“No he canviat jo. Crec que ha canviat la situació. Mentre estava amenaçada l'existència d'Israel, era el què vostès anomenarien un falcó (...). Quan vaig sentir que els àrabs estaven oberts a la negociació, vaig dir que era el que preferíem nosaltres també”, deia a la revista Time.

Des d'aquell moment, el polític incansable (asseguren que només dormia entre quatre i cinc hores al dia) es va guanyar aquesta aura d'estadista que l'ha acompanyat fins a l'últim dels seus dies. Peres es va moure dins del Partit Laborista i va tenir durant anys una enorme rivalitat política amb Yitzhak Rabin, l'exprimer ministre que seria assassinat el 4 de novembre del 1995 a mans d'un jueu d'extrema dreta, contrari als acords de pau. La mort de Rabin va suposar un cop molt dur per a un pacte en què els dos protagonistes començaven a mostrar certa desconfiança.

El fracàs d'Oslo

A Palestina grups militars com ara Hamas i el Front Popular per l'Alliberament de Palestina van rebutjar els acords i van desencadenar una onada d'atacs contra Israel. També a Israel hi havia molts crítics, encapçalats pel principal partit de la dreta, el Likud, que el 1996 guanyava les eleccions i el seu líder, Benjamin Netanyahu –que havia estat contrari als acords–, es va convertir en primer ministre. Netanyahu no va seguir els passos previstos per completar els acords, com ara l'estatus de Jerusalem i el destí de les colònies israelianes a Cisjordània. Peres ocupava la cadira de primer ministre quan l'aviació israeliana va bombardejar el poble libanès de Canà, on va deixar 106 civils morts, el 1996, fet que van recordar ahir alguns mitjans de comunicació àrabs.

Un altre intent de rellançar les negociacions va ser l'any 2000, sota la mediació altre cop de Bill Clinton entre el nou primer ministre d'Israel, Ehud Barak, i Iàsser Arafat, però sense èxit.

Els Estats Units, l'Estat francès, Rússia o la UE, entre altres països, van retre homenatge ahir a l'expresident israelià. “No m'imagino un homenatge millor a la seva vida que renovar el nostre compromís amb la pau, que ell creia possible”, va afirmar el president dels EUA, Barack Obama, després d'assabentar-se de la mort del seu “amic”. L'expresident Bill Clinton, mediador en els Acords de Pau d'Oslo, va lamentar que l'Orient Mitjà “hagi perdut un fervent defensor de la pau i la reconciliació”. El cap d'estat francès, François Hollande, també va saludar la memòria de Peres, de qui va dir: “Israel perd un dels estadistes més il·lustres; la pau, un dels seus més fervents defensors, i França, un amic fidel.”

LA XIFRA

48
anys
de manera gairebé ininterrompuda ha estat diputat al Parlament israelià.
Els palestins són els nostres veïns més propers. També poden ser els nostres amics més propers
Shimon Peres
polític israelià
El que estem fent avui és més que firmar un acord: és una revolució. Ahir un somni, avui un compromís


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia