Franco, memòria i lletra petita

“Al meu pare el van condemnar a mort per ser fidel a la República. I això és intolerable, un insult a les víctimes del franquisme”, protesta Salvador Foz, que tanca una processó de 25 persones, familiars de represaliats pel règim de Franco, al passeig del Born. Durant tot el dia d'ahir hi va haver petites protestes, com aquesta o més pujades de to, mentre a El Born Centre de Cultura i Memòria es muntava al matí i es presentava a la tarda l'exposició Franco, Victòria, República. Impunitat i espai urbà, que s'obre al públic avui, que inclou la instal·lació a la via pública, davant la porta principal del recinte, de dues estàtues franquistes: la de la Victòria, de Frederic Marès, i l'escultura eqüestre del dictador de Josep Viladomat, ara decapitada.

La controvèrsia en primera línia, al carrer, va ser, en tot cas, de molt baixa intensitat, i encara més comparada amb l'intens soroll de sabres polític i mediàtic que ha acompanyat l'afer des que fa dos mesos i mig va transcendir que es preparava la mostra, i que ahir va seguir amb les forces contràries a l'exposició reiterant els seus arguments i fins i tot amb un comunicat de la síndica de Barcelona en què informava que ha demanat explicacions al govern municipal per l'exposició, arran de dues queixes rebudes, una de presentada amb 9.500 suports recollits mitjançant la plataforma Change.org.

Els incidents van ser ínfims, però van gaudir d'una gran atenció mediàtica. Al matí, la gran notícia va ser que primer un home i després una dona van llançar uns ous contra el Franco a cavall. A la tarda, una discussió a la porta va derivar en un conat de baralla entre dos homes que no va anar a més, i en l'estira-i-arronsa a les portes del centre quan la trentena de manifestants independentistes que protestaven al carrer van intentar entrar-hi, un jove que duia un respirador va acabar a terra i va haver de ser atès pel Servei d'Emergències Mèdiques. Una desena de persones van aconseguir entrar al recinte i van afegir una banda sonora de xiulets a la presentació de la mostra, tot i no poder accedir a la sala on es feia.

A dins, el tinent d'alcalde Gerardo Pisarello deia que entenia “que la presència d'aquests símbols generés incomoditat perquè les ferides estan obertes”, que és el que precisament, segons el govern municipal, justifica l'exposició. “No podem tancar les fotos als arxius i les estàtues als magatzems, les generacions més joves han de saber el que va passar”. Cal explicar, entén l'equip de govern, “per què aquests símbols van ser tolerats durant tants i tants anys”.

Per Pisarello, la controvèrsia, xiulets inclosos, demostra que “hi ha un debat que s'ha de produir”. “Vivim en un país on encara tenim monuments franquistes a Tortosa i en altres indrets”, argumentava, aprofitant per llançar una pulla als convergents, perquè convergent és l'alcalde tortosí, que en la consulta ciutadana feta sobre el monument a la Batalla de l'Ebre va votar a favor de preservar-lo. CiU no va assistir a la presentació, ni tampoc ERC, C's i el PP, com ja havien anunciat tots divendres.

Entre l'oposició municipal, només hi era la CUP, representada per Maria Rovira, que duia una bossa decorada amb la famosa cita d'Angela Davis: “Radical vol dir simplement anar a l'arrel de les coses.” És pel que advocava precisament el comissionat de Memòria, Ricard Vinyes, per aprofundir i no quedar-se en l'escuma. “Convido tothom a anar més enllà de les estàtues, a entrar a dins”, deia. Perquè la instal·lació de la Victòria i el Franco genet, als quals es contraposa l'ombra del monument a la República, és només el frontispici de l'exposició, dedicada precisament a denunciar “la permissivitat amb els símbols de la dictadura” en l'espai urbà, i integrada al seu torn en un cicle centrat en la vulneració de drets durant el franquisme i la impunitat en què s'han aixoplugat ja en democràcia els botxins d'antuvi. “Que la vegin i després critiquin el que creguin que s'ha de criticar. El que no acceptem és la censura prèvia.”

El comissari de l'exposició, Manel Risques, va reblar el clau sobre la tria d'El Born com a escenari de la mostra: la “destrucció” de Catalunya té “dues dates complementàries en molts aspectes: el 1714 i el 1939”. I analitzar-les, “més enllà de relats heroics”, fa aflorar “una societat complexa, que “no es pot simplificar dient que tots els catalans van ser opositors” als règims instaurats aquells anys, “perquè no va ser així”, va argumentar.