Política

memòria històrica

A la presó per les seves inicials, ERC

Eduardo Ramos Castillo va ser un guàrdia civil fidel a la República engarjolat pel franquisme per les inicials que figuraven a les seves pertinences

Mai va estar lligat a cap partit polític

Eduardo Ramos Castillo mai es devia haver imaginat que les seves inicials (E.R.C., com el partit polític) li podrien portar problemes. La seva és una de les moltes històries que evidencien la ferocitat de l'absurd amb què va actuar la repressió franquista: la coincidència de les seves inicials amb la sigla del partit li va costar gairebé quatre mesos a la presó Model. En nom seu, abans-d'ahir els seus familiars van recollir el diploma de la Generalitat que reconeix la seva condició de represaliat per la dictadura.

Nascut el 1896 en un poblet de Còrdova, Ramos va canviar la feina de ceramista per la de guàrdia civil, a Madrid. “Al poble no hi havia sortides”, detalla la seva néta, Maria Serrano. De Madrid, va venir a Barcelona, on va estar en diversos quarters, es va casar i va tenir dues filles. Amb l'esclat de la guerra, es va mantenir fidel a la República i, pel que expliquen la filla i la néta, va treballar al “cos de seguretat”, l'organisme que va unificar tots els cossos policials a Catalunya. Acabada la guerra, amb la desbandada republicana, va travessar la frontera i va anar a petar al camp de concentració d'Argelers, on va passar mig any tancat, amb totes les penúries que esgarrifen d'aquest camp. “Va estar dormint a la sorra”, comenta la seva filla Carmen, que ara té 86 anys.

Quan finalment va poder tornar a Barcelona, Ramos va ser empresonat. Els arguments són rocambolescos: a les seves pertinences i a l'armariet del quarter, hi havien trobat les seves inicials marcades: E.R.C., i això va ser prou per acusar-lo de pertànyer al partit republicà. La seva dona va presentar –en va– papers per demostrar que mai havia estat afiliat a aquest partit: va haver d'estar tancat més de 100 dies a la Model. “Era més aviat d'esquerres, però no formava part de cap partit polític”, comenta la Carmen. De fet, mai va estar afiliat a cap partit, encara que la néta recorda que li agradava “estar al dia”. “Sempre llegia els diaris.” L'arbitrarietat i la cruesa franquistes li van quedar tan marcades que, un cop mort el dictador, Ramos va decidir votar per ERC. Ho va fer en les primeres eleccions i en la resta de conteses electorals en què va poder participar, fossin municipals, autonòmiques o espanyoles. “Jo votaré per ERC, perquè em van engarjolar per això”, diuen que deia.

De la presó Model, Ramos en va sortir sencer, tot i que va faltar poc perquè no fos així. Segons relata la Carmen, la brutícia i l'amuntegament de la cel·la van fer que agafés sarna. “Tenia un braç tot negre, i el dia que l'hi anaven a tallar li van dir que podia sortir.” Després, “la mare el va portar al metge, que li va dir que el posés en un safareig i el fregués ben fort amb un fregall”. De resultes del pas per la presó, va agafar la tuberculosi. Després –som a l'any 1940–, va arribar el temps costerut de trobar feina. Ramos no va ser readmès com a guàrdia civil. Encara que la imatge d'aquest cos va quedar enfosquida per les dècades de franquisme, els guàrdies civils també van patir la repressió feixista. N'hi va haver de lleials a la República que van ser afusellats.

El 1940, la família de Ramos havia patit les calamitats i la misèria de la guerra i els mesos sense ell a casa. “Quan hi havia els bombardejos, la mare ens feia posar dretes a la paret mestra.” “I la gana! Menjàvem garrofes...” Per tirar la família endavant, Ramos va treballar de peó en una indústria del Poble-sec. Després, en va ser el vigilant de nit. I així fins que es va jubilar. Una curiositat més: andalús de naixement i, com aquell qui diu, votant d'ERC per accident, Ramos parlava a la família en castellà, i les filles i nétes s'hi adreçaven en català. Amb absoluta normalitat. “Si li preguntaves pel passat, l'avi en parlava, però tampoc era gaire de parlar-ne”, diu la Maria, que, amb la seva mare, accedeix a explicar aquesta història, per primer cop, pensant, precisament, que l'avi hauria volgut que se sabés.

1936
Quan va esclatar la Guerra Civil,
Eduardo Ramos Castillo (1896-1986) era a Barcelona, on feia més de 10 anys que treballava de guàrdia civil. Ramos va arribar a la capital catalana a principis dels anys vint, després d'haver fet de guàrdia civil a Madrid. Ell, però, era originari d'Hinojosa del Duque, un poblet de Còrdova, on feia de ceramista i d'on va marxar a la recerca d'oportunitats. A Barcelona, va estar destinat en diversos quarters del barri de Sants (al carrer Papin i a la carretera de Sants) i, després, a Collblanc (a l'Hospitalet). Va conèixer la seva dona, la Maria, que era modista, quan patrullava a cavall pel carrer Miquel Àngel i la va clissar per la finestra. Van tenir dues filles, la Carmen i la Pepita.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia