Procés sobiranista
Un procés constituent en fase latent
Partits i entitats treballen en la fase ciutadana prèvia en espera que el Parlament s'activi
Constituïm ho identifica amb la campanya pel sí i Reinicia ofereix una metodologia
-
Un procés constituent en fase latent EPA. -
Al març, Reinicia va presentar el projecte de convenció constituent. A sota, al maig Constituïm va presentar un esborrany de constitució al Parlament, i a l'octubre ERC va donar el tret de sortida a Balaguer a la seva campanya Josep Losada. -
Un procés constituent en fase latent J. Blanch.
Tot i que sembla que hagi quedat a l'ombra per la irrupció del referèndum, un dels pals de paller del procés sobiranista, i potser un dels motius principals, continua sent el procés constituent; això és, el de redacció i aprovació de la constitució del futur país. És cert que el gruix del seu vessant institucional hauria de venir, segons el full de ruta marcat, després de l'eventual triomf del sí, però la fase prèvia per recollir aportacions de la ciutadania, que també voldria implicar sectors no estrictament independentistes, s'hauria d'haver iniciat molt abans, tant que tothom coincideix que ja va tard. Després d'haver-ho plantejat en una comissió d'estudi ad hoc en el primer semestre del 2016 i en el debat de política general de l'octubre, s'espera que des del Parlament s'activin d'aquí a poques setmanes els mecanismes oficials a què es va comprometre, però mentrestant són ja diversos els partits i entitats, algunes en marxa des de fa temps, que han anat fent feina i que mantenen el procés constituent en estat latent, per tenir els deures avançats quan finalment es desencadeni.
De fet, la incorporació del referèndum i la seva consegüent campanya en el full de ruta fa que alguns hi hagin vist l'oportunitat de fer-ho coincidir amb la fase ciutadana del procés constituent. És el cas de Constituïm, entitat que es va crear fa un any per unificar les tres iniciatives paral·leles que havien sorgit des de la societat civil per redactar projectes de constitució. El grup va lliurar al maig a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, un primer esborrany elaborat per 17 experts, fruit de 15 mesos de feina i unes 3.500 aportacions ciutadanes a internet i en fòrums diversos. La feina, però, no es va acabar allí. Des de llavors ha organitzat quatre o cinc actes informatius al mes tant al país com a l'exterior amb think tanks, assessors i diputats –amb el suport en molts casos de l'ANC– per donar a conèixer la proposta i recollir noves idees, actes als quals des del desembre ha afegit esmorzars sectorials, reunions de petit format per enfocar àmbits específics, que duraran almenys fins a l'abril.
En tot cas, la intenció ara de Constituïm és fer “casar” aquest debat constituent amb la campanya del referèndum. “El text constitucional és una proposta per propiciar el debat, una eina oberta, potser la més subtil per fomentar la participació en el referèndum”, explica el portaveu, Jordi Domingo, que considera que els seus debats oberts “poden incentivar ciutadania de totes les ideologies”, i posa el material ja recopilat a disposició de la campanya. “L'única manera que s'impliquin més enllà dels independentistes és que el màxim de mitjans, partits i societat civil enarborin textos concrets per incentivar el debat”, indica. Això sí, l'entitat, que també prepara més actes a l'exterior els pròxims mesos –dimecres que ve serà en una jornada a Brussel·les de la International Commission of European Citizens (ICEC) sobre la legalitat de la unilateralitat–, no amaga l'independentisme, i per això coorganitzarà o participarà en actes d'altres partits i entitats pel sí.
Reinicia, a l'expectativa
Una filosofia diferent, si bé en teoria complementària, és la de Reinicia, plataforma que es va formar el maig del 2015 per promoure específicament el procés constituent i coordinar les iniciatives de debat ciutadà que ja havien sorgit en moltes de les 14 entitats que representa, com ara l'ANC i Òmnium –que així poden concentrar esforços en la campanya pel sí–, però també no estrictament independentistes, com ara Procés Constituent i Debat Ciutadà. Com a punt comú d'arrencada, la plataforma va presentar al març un projecte de convenció constituent ciutadana de Catalunya, un fòrum de reflexió sobre els passos a seguir pel procés constituent, fixant-se en els exemples d'altres països que ja l'han fet abans.
El col·lectiu es va imposar no entrar en matèria pròpiament fins que no cristal·litzessin les iniciatives que es debatien al Parlament, i per això encara ara està “frenat, a l'expectativa que arrenqui el paraigües institucional”, segons el seu portaveu, Jaume López, que espera una estratègia coordinada i assegura que mentrestant no faran “res que faci semblar que anem per lliure”. Per això critica que altres partits o entitats tirin milles i endeguin de manera “grandiloqüent” accions que emmarquen en el procés constituent. “És legítim si s'entenen per exemple com a debats per bastir el seu programa electoral”, corregeix. Pel mateix motiu, els últims mesos Reinicia tot just ha impulsat alguns grups sectorials –proposa fins a 14 àmbits de debat–, si bé ha desenvolupat, això sí, una proposta metodològica detallada sobre els passos a seguir, que ara posa a disposició del procés, després d'haver fet fins i tot assajos amb actes a Barcelona, Vic i Arenys de Mar.
López, que lamenta que la campanya pel referèndum està deixant “en un segon pla” la mobilització que hi hauria d'haver pel procés constituent, subratlla que aquest i el debat sobre la independència “són vasos comunicants”, i que, justament per això, en la mesura que s'endeguin debats constituents, “es farà més innecessària la campanya pel sí i no caldrà dedicar-hi tants recursos, perquè no haurà d'explicar com serà el futur país”. Això sí, al portaveu, taxatiu, li semblaria “un gravíssim error” confondre la campanya pel sí amb la fase ciutadana del procés constituent, que en tot cas creu que ha de servir per propiciar el debat i fixar principis generals més enllà de les cotilles legals de la Constitució i l'Estatut actuals, però que no han d'acabar necessàriament en un estat independent. “Fem una crida a la ciutadania a definir un país sense cap limitació, però sense prefigurar tampoc el resultat del referèndum”, clou López.
LES FRASES
Els partits impulsen iniciatives per lliure
Mentre que no s'entenen al Parlament per impulsar òrgans oficials de coordinació, els partits han endegat processos interns oberts a la ciutadania per imaginar el futur estat. És el cas d'ERC, que a l'octubre va encetar a Balaguer La república que farem, una campanya d'actes territorials i sectorials que culminaran en una conferència nacional al juliol per incorporar-ne idees al programa. “La gent ha de veure que les institucions obren les portes a participar en el procés, però ERC no es vol aturar mentrestant”, justifica Mònica Palacín, secretària d'organització. “Al final tot sumarà i hi serem amb tots els altres partits“, assegura.
Tot i que no ho va impulsar, la CUP, que sí que ha anunciat una campanya pel sí, va participar a l'octubre, i va animar a fer-ho, en una trobada per la unitat popular a Barcelona, una jornada amb debats i tallers en diversos eixos sobre com dur a terme el procés constituent. Pel seu cantó, fonts del PDeCAT, enfeinat fins ara en un procés de fundació que tot just culmina aquests dies, asseguren que “a final de gener o principi de febrer” iniciaran una campanya per explicar l'ideari del partit, que ja servirà per exposar com és el país que imaginen. Alguns sectors han retret als exconvergents que no tinguin pressa per iniciar els debats, i fins i tot que els vulguin deixar per després del referèndum. Demòcrates, mentrestant, directament farà campanya pel sí.
