Immobilisme estatal amb l'enèsima crida al diàleg

Ni un centímetre es va moure ahir el govern espanyol després de l'enèsima crida al diàleg que Carles Puigdemont i Oriol Junqueras van formular en un article a El País. La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, va insistir que “allò que no està dins de la llei no pot donar-ho cap govern”. El de la carta al rotatiu espanyol, però, no serà l'únic gest de divulgació del procés que pretén fer la Generalitat a la societat espanyola. Puigdemont, Junqueras i el conseller Raül Romeva pretenen fer una conferència al Senat amb el títol “El referéndum catalán”, en termes similars a la que ja van pronunciar al Parlament europeu . El 9 de març, Puigdemont va demanar per carta al president de la cambra alta poder disposar de l'antic saló de sessions l'endemà de Sant Jordi, el dia 24 d'abril, a la tarda, tot i que està obert a adaptar la data a la disponibilitat de la cambra territorial. Segons fonts de l'executiu, encara no han rebut resposta de Pío García-Escudero.

El govern espanyol no veu amb bons ulls els darrers moviments de la Generalitat. Tampoc l'article a El País, on, més que la formulació d'una “proposta”, des de La Moncloa hi veuen una “exigència”. “Ni es demana ni s'ofereix diàleg, s'exigeix un referèndum contrari a la Constitució, que a més privaria el conjunt dels espanyols de la seva capacitat per opinar sobre el que volen que sigui el conjunt de la nació”, va sentenciar Sáenz de Santamaría.

Unes hores abans, el delegat del govern a Catalunya, Enric Millo, posava veu al que apuntaven fonts de La Moncloa a Efe: un acord a l'escocesa entre els dos governs és impossible perquè, a diferència del Regne Unit i Escòcia, ni l'executiu espanyol ni el Parlament poden negociar sobre la “sobirania nacional” de tots els espanyols. Millo va furgar en la contradicció pel fet que Puigdemont i Junqueras demanin negociar la votació quan alhora posen un “ultimàtum”. “Han de decidir quin paper volen jugar, perquè no es pot fer de piròman i de bomber alhora”, va sentenciar Millo.

Les fonts citades de La Moncloa van rebutjar les crítiques de Puigdemont i Junqueras per la “preocupant absència de voluntat de diàleg” de La Moncloa i la determinació de caminar “en la direcció exactament inversa”, amb querelles, promovent la judicialització de la política, la guerra bruta, i les amenaces d'ús de mesures excepcionals. Segons el govern espanyol, són els dirigents independentistes els que han fet que “la falta de diàleg” i la “imposició” siguin la “tònica general” a Catalunya. A més, tampoc no accepten que l'executiu estatal hagi “abandonat” els catalans no independentistes, i van argumentar que han fixat com a eix de la legislatura atendre les prioritats i establir un diàleg constant amb la societat civil catalana.

L'expresident del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero i l'exministre de l'Interior Alfredo López Rubalcaba també van carregar contra l'article de Puigdemont i Junqueras. Zapatero hi va veure una “trampa” pel fet que no renuncien al referèndum sabent “que és un tema no disponible per al govern d'Espanya”. Per Rubalcaba, no poden demanar diàleg si incompleixen la llei i no acaten els requeriments del Tribunal Constitucional. En la mateixa línia, el secretari d'organització del PSC, Salvador Illa, ho va qualificar d'“enganyifa” perquè alhora presenten un “ultimàtum”. “Sembla que estan més còmodes fent d'articulistes que no pas governant per als catalans”, va bromejar el portaveu de C's al Parlament, Carlos Carrizosa. Només Podem va coincidir amb Puigdemont i Junqueras. El diputat de CSQP Joan Giner va indicar, però, que posin “blanc sobre negre aquestes propostes.”

La portaveu del govern, Neus Munté, va reiterar la petició: “Demanem al govern espanyol que segui a la taula del diàleg on som asseguts permanentment i ells estan asseguts permanentment en la judicialització.” ERC va celebrar la “unitat d'acció i perseverança.”