“Si els catalans no voten, tornarem a la dictadura”

Mentre que a Catalunya serà un procés polític d'anar sumant a poc a poc, els andalusos no avisarem. Ens despertarem un matí i marxarem, per la misèria, la gana... perquè no podem més. Després de 40 anys de franquisme, ens hem posat en 40 anys de socialisme, que ha funcionat exactament igual. El procés català ha de lluitar contra l'Estat espanyol, i els nacionalistes andalusos, contra l'Estat i la Junta d'Andalusia. Ja estem veient l'exemple impresentable que dona Susana Díaz: ha girat l'esquena al seu poble i ha marxat a fer-se famosa.

Indubtablement. Si hem arribat a aquesta conclusió és perquè, després de 40 anys d'esperar que es compleixi una sola de les promeses que s'han fet al poble andalús, ens hem adonat que és impossible. Andalusia és una nació que al llarg de la història ja ha estat dues vegades independent: vam tenir un regne de Tartessos fa 3.500 anys i el califat de Còrdova. I en època romana, de manera breu, Màlaga va tenir força autonomia política i econòmica. Sempre que hem estat independents, hem estat rics i pròspers.

El 4 de desembre del 2017 es compleixen 40 anys de l'assassinat de Caparrós, quan dos milions d'andalusos van sortir al carrer perquè no es marginés Andalusia respecte a Catalunya i el País Basc, i proclamarem la república independent d'Andalusia. Pot semblar una broma, però no ho és. No estem bojos: no proclamarem una república perquè no estem al govern, però sí que crearem un govern paral·lel en què demostrarem als andalusos com governa la Junta i com es governaria si fos lliure i republicana. Serà un exercici bastant important per aconseguir els objectius que tenim.

A Andalusia ja s'ha demostrat que, governi qui governi, sempre ho paguem els andalusos. Venen a pescar els vots i els posen al servei dels seus partits. Ja ho va dir Albert Rivera. El procés és irreversible.

És un camí llarg. L'endemà d'enterrar el Partit Andalusista vam muntar el Partit Nacionalista Andalús (PNA). Ara tenim uns instruments a Andalusia que ens parlen de república, d'independència i d'un futur per a Andalusia que estan començant a calar. El 4 de desembre van sortir 25.000 persones a Sevilla a cridar independència, i el 28 de febrer ja en van ser 100.000. Aquest any ens hem proposat arribar a les 500.000 persones a Màlaga. Si ho aconseguim, les coses canviaran.

La propera reforma territorial i política de l'Estat no pot venir de dalt a baix, de Madrid. El que construïm entre tots ho construirem des de baix, des de la independència. Vostès donin la independència, i des de la meva república ja veurem què faig amb la resta de repúbliques germanes. Possiblement arribarem, o no, a una república federal o confederal, però deixin-me construir la casa des de sota. No repetim la història del 78, ho hem de trencar. Com? Deixem que els pobles s'autodeterminin, i des de la independència veurem què passa en el futur.

És patètic veure que l'Estat no té ni idea de què és la democràcia. La por que té de les urnes és atroç. Estem en una paràlisi del govern espanyol. Li cau la casa a trossos i intentarà fer el que sigui, no perquè un poble com el català no tingui el dret a decidir, reconegut en la Carta de les Nacions Unides, sinó perquè no es faci el referèndum. Qui està fent el ridícul és el govern espanyol, que no permet al poble català sortir a votar, encara que sigui per quedar-se. Per això el procés català és el procés de tots. Aquí, ens hi estem jugant la democràcia: si els catalans no voten, tornarem a una dictadura per molts anys.

Pels mitjans de comunicació, a Andalusia no existeix el nacionalisme. Però a Andalusia s'ha començat a perdre la por.