La petja soviètica al 36

David Íñiguez i David Gesalí són dos investigadors de la Universitat de Barcelona (UB) i de l’Associació d’Aviadors de la República (ADAR) que van viatjar per primera vegada a Moscou el 2014 per fer recerca sobre la Guerra Civil a l’arxiu militar rus. Allà han fet importants descobertes sobre la indústria de guerra i sobre les operacions militars, de les quals són uns destacats especialistes. També han establert nombroses complicitats i contactes, ajudats, per exemple, per l’aparició en un programa en prime time de la televisió russa. Tot plegat els ha empès a organitzar les primeres Jornades Internacionals sobre la participació soviètica a la guerra d’Espanya, que van començar ahir i continuen avui. Aquestes jornades permeten escoltar per primera vegada a Barcelona (al campus Mundet de la UB) alguns dels investigadors russos més destacats sobre l’etapa del 1936 al 1939. De fet, pel que va comentar ahir mateix Ekaterina Grantseva, una de les investigadores convidades i també una de les coordinadores de les jornades, la voluntat és que això es converteixi en una relació d’anada i vinguda i es facin unes jornades similars a Moscou. “En una propera trobada a Moscou espero que seguim fent noves passes” per preservar “aquesta memòria col·lectiva”. El camí d’estudi i intercanvi d’informació que obre aquesta “via russa” ara encetada és molt gran, i més si tenim en compte que fins ara s’havia explorat poc (s’havien estudiat més altres participacions, com la italiana, sense l’obstacle de la llengua).

Per a l’imaginari rus, la Guerra Civil és vista com la seva única guerra “romàntica”. Avesats a conflictes bèl·lics de dimensions mastodòntiques, amb un cost humà terrorífic, de milions de víctimes, a la seva participació a “la guerra d’Espanya” li atorguen un sentit de defensa d’“uns ideals” contra el feixisme (el nombre de baixes soviètiques va ser “només” de 200 soldats). “Els pilots soviètics van entregar l’ànima al poble espanyol perquè creien en aquests ideals”, resumeix Grantseva.

Davant la no intervenció d’altres països com França o Gran Bretanya en el conflicte, “l’ajuda militar i econòmica” soviètica, però també l’apropament de “cultura russa” van provocar una “forta relació amb Espanya” durant els anys de la guerra. Aquesta contesa bèl·lica es va convertir en “un camp d’operacions en la lluita contra les forces feixistes”. Per la vicedirectora del centre d’estudis espanyols i portuguesos de l’Institut d’Història Universal de Ciències de Rússia, “aquests temes que semblaven oblidats ara tornen a despertar interès”. A Rússia ara “s’estan recuperant els noms de pilots voluntaris, a través de la memòria familiar”. “La història personal d’un pilot es converteix en la història dels seus camarades”.

Konstantin Semenov, investigador principal de la Casa de l’Emigració Russa de Solzhenitsyn, va posar llum sobre la història d’un pilot emigrant rus, que estava al bàndol dels blancs durant la Revolució Russa i que va haver de fugir a l’exili. Aquest aviador, de nom Mikhail Krygin, té la particularitat que va ser “un dels pocs emigrants que va decidir donar suport –des del cel– al bàndol republicà”.

Els combats aeris són d’una importància cabdal durant la Guerra Civil. Vera Malay, professora de la Universitat de Belgorod, la qualifica com “la primera guerra de motors”. Encarregada de glossar “els aspectes tècnics i estratègics” de l’aviació estrangera, subratlla que “el factor definitiu ja no va ser el factor humà” sinó “l’artilleria, els mitjans aeris i antiaeris”. “Va ser una imatge petita de la futura guerra mundial”. Tots els països estrangers que hi van participar van intentar fer avenços tècnics en els avions, però no se’n van sortir de la mateixa manera. “Lamentablement, com ara a Síria, va ser un laboratori per intentar demostrar tot el seu potencial, sona cínic però és així”. Qui en va treure més “conclusions” –assegura– va ser l’Alemanya nazi, perquè hi va poder “modernitzar i millorar tots els seus mitjans militars”. Això farà que en l’inici de la Segona Guerra Mundial, “en el pla tècnic” es trobi “molt més avançada” que les altres potències. Itàlia, en canvi, ja en tenia “prou només amb la victòria de Franco” i no s’escarrassarà tant en les millores. “L’URSS ho estarà investigant tot fins al darrer cargol, però no tindrà temps d’aplicar-ho”. Quina és la principal aportació de l’URSS a nivell d’avenços tècnics? “Tècnicament salven Madrid i políticament van defensar la República; si no fos per la intervenció soviètica, la República hauria caigut molt abans”.

Segons Malay, a llocs com la seva universitat la memòria dels pilots és molt viva, amb una seixantena de tesines sobre aquesta qüestió. A les jornades havien d’assistir alguns familiars de pilots soviètics, però a darrera hora van causar baixa per contratemps diversos.