Política

Bloqueig a Caracas

Maduro canta victòria pels resultats de les eleccions a l’Assemblea Constituent

L’oposició manté la pugna per impedir que la nova cambra substitueixi el Parlament

Allau de condemnes internacionals al règim

Des del principi de les protestes al carrer, han mort 120 persones

Veneçuela es va llevar ahir fracturada com mai. L’elecció d’una Assemblea Nacional Constituent (ANC) impulsada per Nicolás Maduro i boicotejada per l’oposició va causar 16 morts i un recompte de vots impossible de verificar. Al tancament d’aquesta edició, el president havia assegurat que els seus candidats havien superat els 8 milions de vots, “el resultat més reeixit que ha obtingut la revolució bolivariana en tota la història electoral de 18 anys”, segons va dir.

La Mesa de la Unitat Democràtica (MUD), en canvi, va calcular en menys de tres milions la participació i va denunciar un frau gegantí. L’oposició va tornar a bloquejar ahir alguns carrers de Caracas i va anunciar una gran marxa per demà. La intenció és mantenir la pugna del carrer contra l’Assemblea, integrada únicament per chavistes.

La clau de diumenge va ser la participació. Com que la MUD no va presentar candidats per deslegitimar l’ANC, l’objectiu del govern era superar els 7,2 milions de vots que l’oposició havia aconseguit en un simulacre de referèndum que va fer el 16 de juliol passat. Si, a més, superava la barrera dels 7,7 milions que havia obtingut l’aliança dissident en les legislatives del 2015, quan va aconseguir el control total del Parlament, la victòria seria completa.

Participació confusa

Prop de la mitjanit, el Consell Nacional Electoral (CNE) va anunciar que la participació havia estat del 41,5%, equivalent a 8.089.320 vots. La dada va sorprendre, perquè gairebé va superar els 8,1 milions de vots obtinguts per l’expresident Hugo Chávez el 2012, un rècord històric que el règim no havia pogut igualar mai. En les parlamentàries del 2015, l’oficialisme havia sumat 5,6 milions de sufragis.

L’oposició va rebutjar les xifres. Els portaveus de la MUD van estimar en 2,8 milions els vots obtinguts pel govern, producte d’un 88% d’abstenció. Per la seva banda, la consultora independent Torino Group va difondre un sondeig a peu d’urna que estimava en 3,6 milions els vots en favor del govern, en línia amb els resultats que van llançar les enquestes prèvies a l’elecció. “Si no fos una tragèdia, si no hagués costat 16 assassinats i no signifiqués més crisi, aquesta dada del CNE gairebé faria riure”, va dir el vicepresident del Congrés, Freddy Guevara, del partit opositor Voluntat Popular (VP).

El nombre de morts registrat diumenge també ha estat motiu de controvèrsia. Mentre l’oposició va insistir que les víctimes van ser setze, el ministeri públic, controlat pel govern, va dir que en van ser deu. En qualsevol cas, des que es van iniciar les protestes al carrer, l’abril passat, han mort gairebé 120 persones.

Maduro ha dit que l’Assemblea Constituent s’inaugurarà aquesta mateixa setmana. Ocupada per les principals figures del règim, tindrà plens poders i reemplaçarà el Parlament actual, controlat per la MUD. Els diputats constituents, 535 en total, no només redactaran una nova carta magna, sinó que també podran canviar l’ordenament jurídic i reformar les institucions.

Per a l’oposició serà el cop de gràcia a la ja afeblida democràcia veneçolana. Per això ha decidit mantenir la pressió al carrer fins al final. Maduro ha amenaçat de retirar la immunitat als diputats que insisteixin amb les protestes, alhora que els va convidar a una nova taula de diàleg, però sota les seves pròpies regles. “Plantejo un repte a la MUD: abandonin el camí de la violència, tornin a la política, acceptin i mesurem les nostres forces en els governs per veure qui pot més. Però això depèn de si s’asseuen a la taula de negociacions. Si no s’hi asseuen, serà una altra història”, va advertir.

Dividida i aïllada

Les eleccions de diumenge van dividir encara més Veneçuela cap a l’interior, i la van aïllar de l’exterior. Els Estats Units, Colòmbia, Panamà, el Perú, l’Argentina, Costa Rica, Mèxic i l’Estat espanyol han avançat que no reconeixeran els resultats de la Constituent perquè creuen que l’elecció va ser “il·legal”. El Brasil, que encapçala temporalment la presidència del Mercosur, va demanar també a Caracas que en suspengui la inauguració.

Washington, fins i tot, va aplicar sancions econòmiques a tretze alts càrrecs del règim en els dies previs a les eleccions. Maduro va rebutjar la pressió internacional i va decidir redoblar l’aposta. “Que carai ens importa a nosaltres el que digui [Donald] Trump! Aquí hi ha el vot dels veneçolans”, va cridar a la multitud aplegada a Caracas.

Maduro ha promès que l’Assemblea serà la solució màgica a tots els problemes del país, sobretot els econòmics. Els veneçolans estan immersos en una persistent escassetat de menjar i medicaments i en una situació dramàtica en els seus indicadors macroeconòmics.

Segons el Fons Monetari Internacional (FMI), la inflació d’aquest país petrolier va ser del 720% el 2016. L’organisme internacional vaticina, a més, que el seu producte interior brut (PIB) caurà 12 punts. En aquest escenari d’incertesa actuarà una ANC que és considerada il·legítima per la meitat dels veneçolans.

Els EUA castiguen el “dictador” i la UE estudia sancions

redacció

El Departament del Tresor nord-americà va aprovar ahir sancions econòmiques contra el president de Veneçuela, Nicolás Maduro, en concret contra tots els seus béns subjectes a la jurisdicció dels EUA. A més, prohibeix a tots els ciutadans nord-americans fer negocis amb ell, segons el comunicat.

El Departament del Tresor sosté que les eleccions a l’Assemblea Nacional Constituent de diumenge volen “usurpar il·legítimament” la funció constitucional del Parlament veneçolà escollit democràticament, “reescriure la Constitució i imposar un règim autoritari al poble de Veneçuela”. “Les eleccions il·legítimes d’ahir [diumenge] confirmen que Maduro és un dictador que no respecta la voluntat del poble veneçolà.”

En sancionar Maduro, Washington deixa clara la seva oposició a les polítiques del règim i el seu “suport al poble de Veneçuela, que aspira que el seu país torni a una democràcia plena i pròspera”, va assenyalar el secretari del Tresor, Steven Mnuchin, en un comunicat oficial.

Per la seva banda, la UE va assegurar ahir que l’Assemblea Constituent elegida diumenge “no pot ser part de la solució” de la crisi veneçolana i va condemnar l’ús “desproporcionat” de la força per part de les forces de seguretat durant la jornada de votació. La portaveu de la cap de la diplomàcia comunitària, Federica Mogherini, va informar que l’alta funcionària “està treballant en una resposta conjunta de la UE”, que inclou la possibilitat de sancions, tal com demanava l’Estat espanyol.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia