Política

Macron prioritza la seguretat

El president francès situa la lluita contra el terrorisme islamista en el cor de la seva política exterior

A diferència d’Hollande i Sarkozy, concentra els esforços a trobar una solució al conflicte a Líbia

L’ambigüitat és una de les qualitats que més bé caracteritza Emmanuel Macron. El president francès no només vol combinar “el millor de l’esquerra i de la dreta”, sinó que també reivindica una política internacional que defensi al mateix temps les directrius neoconservadores i les del multilateralisme.

Per una banda, vol estrènyer els vincles de França amb els seus aliats tradicionals: Alemanya, els Estats Units i l’OTAN. Per l’altra, desitja que el seu país recuperi la independència gaullista i disposi d’una veu autònoma en la resolució dels conflictes internacionals.

Tanmateix, aquesta ambigua visió sobre la diplomàcia té una prioritat: “la lluita contra el terrorisme islamista.” “La seguretat dels francesos és la raó de ser de la nostra diplomàcia”, va declarar ahir Macron. Aquesta declaració d’intencions va produir-se durant la tradicional conferència dels ambaixadors a l’Elisi, a París. Davant de 170 representants diplomàtics francesos, el jove dirigent de 39 anys va desgranar els eixos de la seva política internacional, que ha generat una gran expectativa per la novetat del personatge i per la intensa agenda que ha mantingut des de la seva victòria electoral, el 7 de maig.

Per combatre Estat Islàmic, Macron va assenyalar ahir com una prioritat el restabliment de la pau a Síria i l’Iraq. Per aquest motiu, va justificar el fet que França hagi deixat d’oposar-se a la continuïtat del president sirià, Baixar al-Assad, i reconegui el rol predominant que Rússia, Turquia i l’Iran tenen en la desescalada militar en el conflicte d’aquest país. “No aconseguirem el nostre objectiu si ens recloem en un sol bàndol”, va assegurar, tot recordant que “l’erradicació del terrorisme també passa per aturar-ne el finançament”. Macron va anunciar que organitzarà una cimera sobre aquest tema concret a principis del 2018.

“Àfrica, el futur”

El president francès també centra els esforços a resoldre la crisi a Líbia. El conflicte intern d’aquest país ha desestabilitzat la zona del Sahel –els països al sud del desert del Sàhara–, on París vol enviar un ambaixador especial.

A diferència dels seus predecessors, Macron s’interessa per la inestabilitat permanent de l’Estat libi des que les tropes franceses i britàniques van intervenir-hi el 2011 per enderrocar el règim de Gaddafi. El dirigent francès va aconseguir el 25 de juliol que el president del govern d’unitat nacional libi, Faïez Sarraj, i el general Khalifa Haftar, que controla l’est de Líbia, acceptessin una declaració comuna, sense signar-la. Aquest acord incloïa un alto el foc i la celebració d’eleccions el 2018. Criticada perquè va fer-se sense el suport del govern italià, aquesta iniciativa no ha servit per posar fi als enfrontaments.

“L’Àfrica no és només el continent de les crisis, sinó també el continent del futur”, va declarar Macron, que va defensar la creació d’un eix que integri l’Àfrica, la Mediterrània i Europa. El govern francès va organitzar abans d’ahir una cimera a París amb els principals caps d’estat de la UE i els dirigents de Líbia, el Níger i el Txad per frenar l’arribada d’immigrants i refugiats al continent europeu. Malgrat la forta caiguda de popularitat que ha sofert durant aquest estiu, el president francès s’ha erigit en un dels líders europeus més actius pel que fa a la política internacional, sobretot ara que la cancellera Merkel fa campanya electoral.

“Després de les eleccions a Alemanya, proposaré nous avenços per donar a Europa l’ambició que els nostres ciutadans desitgen”, va assegurar Macron. En concret, va prometre deu propostes que serviran per modificar la directiva dels treballadors desplaçats, protegir els europeus davant del dúmping social i fiscal i construir “una veritable Europa del clima i de l’energia”. El 12 de desembre tindrà lloc una conferència internacional a la capital francesa per avaluar el compliment de l’acord del clima de París, signat el 2015. Immers en múltiples fronts, Macron aconseguirà posar en pràctica la seva ambigua, però ambiciosa, política internacional? Els resultats encara són a reveure.

LES FRASES

Després de les eleccions alemanyes, proposaré nous avenços per donar a Europa l’ambició que els nostres ciutadans desitgen
La seguretat dels francesos és la raó de ser de la nostra diplomàcia
Emmanuel Macron
PRESIDENT FRANCÈS

“Veneçuela és una dictadura”

Enric Bonet

Durant la seva intervenció d’ahir, que va durar més d’una hora, Macron també va recordar-se de la crisi institucional i social de Veneçuela. El president francès va qualificar el govern de Nicolás Maduro de “dictadura”. Aquestes paraules representen un enduriment de la seva posició respecte a l’executiu chavista. Fins ara, el president francès havia adoptat una actitud més aviat moderada respecte a Veneçuela. A principis de juliol, havia enviat una carta a Maduro en què s’oferia com a intermediari per ajudar-lo a resoldre el conflicte institucional del seu país mitjançant el diàleg. “Els nostres conciutadans no entenen com alguns han pogut ser tan complaents amb el règim que s’està instaurant a Veneçuela”, va assegurar ahir Macron. De fet, aquesta crítica té una lectura interna: acusant el govern de Maduro de dictadura, llança un dard a l’esquerra alternativa de Jean-Luc Mélenchon, que s’ha erigit en el líder de l’oposició a l’Estat francès.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia