Política

Lluita en xarxa

Les plataformes ciutadanes creades per protegir el referèndum es mantenen actives per garantir l’aplicació del resultat

Es mobilitzen en espera de poder definir el model de país

Tal com estan les coses, amb els primers presos polítics sobre la taula, arribar a bon port és a hores d’ara un miratge, però també semblava un miracle i les urnes van arribar. I les paperetes, i fins i tot les claus de les escoles amb els directors més reticents. Amb l’ajuda de les esquerres independentistes –sobretot de la CUP, que en molts barris i pobles va coordinar la gent i la va repartir allà on feia més falta–, però sobretot gràcies al teixit associatiu ja existent al territori i la col·laboració de milers de ciutadans que simplement volien votar, l’1 d’octubre van sortir del no-res activitats de tot tipus per a les escoles, escuts humans per protegir les urnes, ordinadors per a les meses electorals, contrasenyes de wifi per lluitar contra el sabotatge de l’Estat o cadires per als avis que esperaven el seu torn. Tot plegat va ser possible gràcies a les plataformes ciutadanes que es van crear per garantir el dret a vot, els Comitès de Defensa del Referèndum (CDR). La majoria s’han rebatejat i es diuen avui Comitès de Defensa de la República.

“Vam contribuir a garantir el referèndum i ara pretenem contribuir a garantir el resultat”, argumenta Miquel Toll, membre del CDR de Girona i Salt. “La gent demanava que continuéssim, ens la trobàvem pel poble i ens deia: «I ara què, què fem?»”, explica Ivette Casadevall, del CDR de Santa Coloma de Farners. Tots treballen “per mobilitzar la població per fer efectiva l’aplicació dels resultats de l’1 d’octubre”, en paraules de Toll, que assegura que malgrat que des de fa tres diumenges s’ha cridat constantment a sortir al carrer perquè no han parat d’haver-hi motius, “no hi ha cansament, tothom està animat i a punt”. De fet, el de Salt és un dels CDR més actius: es reuneixen en assemblea tres cops a la setmana. “Provenim majoritàriament de moviments socials, però ara mateix el moviment és molt transversal”, assegura Toll.

Hi està d’acord Marc Grabalosa, membre del CDR de Sants, a Barcelona. Ell ja participava activament en l’assemblea groga i l’oberta, aquesta última la que va derivar en el Comitè de Defensa del Referèndum del barri. “No et diré que el perfil hagi canviat radicalment –explica–, però sí que a les assemblees veus ara gent nova a qui primer els costa expressar-se però que tornen i ja s’atreveixen a opinar i participar-hi.” Com la resta de companys, Grabalosa dona molta importància a les mobilitzacions que es decideixen en assemblea o a les quals el CDR dona suport, però té ganes de posar-se a “fer la feina seriosa, que és veure com es gestiona el procés constituent”. “Estem en stand-by, però les eines ja hi són.”

Roc Ramoneda, membre del CDR de Premià de Mar, admet que “de moment” estan treballant “en com actuar enfront de possibles respostes de l’Estat”, tot i que la idea final és que els comitès i els debats que generen ajudin a dibuixar el model de país, barri a barri, poble a poble.“Des de baix s’ha de construir tot”, assevera Casadevall, de Santa Coloma de Farners. Mentrestant, els CDR continuen organitzant-se i, de fet, molts d’ells han repartit tasques. Ho explica Clara Francesc, del comitè de Mataró: “Després de votar i veient que els comitès seguien tenint tot el sentit, vam articular-nos a nivell organitzatiu i vam decidir tenir la figura de portaveu, que exercim dues persones.” De tota manera, com la resta de comitès, les assemblees són els seus òrgans de decisió.“De les millors coses que han passat arran del referèndum –considera la Neus, que hi assisteix– és que la gent continua autoorganitzant-se, i això també és el que fa por a les elits polítiques i econòmiques.”

Primer intent de coordinació

Aquest cap de setmana, representants d’un centenar de CDR es van reunir a Sabadell per començar a coordinar-se. Hi eren també membres del pacte local pel referèndum de Badalona. La seva portaveu, Lola M. Sala, explica: “Ens diem diferent i estem més organitzats que la resta perquè vam agafar les regnes del Pacte pel Dret a Decidir, que ja feia tres anys que funcionava, però la funció és la mateixa.” En formen part unes setanta entitats, que acaben de consensuar que cal continuar lluitant. “La gent pot estar cansada –reconeix Sala–, però també té molt clar que a cop de porra no ens aturarà ningú.” Els CDR tenen ganes de passar a la següent pantalla i contribuir al procés constituent, però se’ls ha tornat a girar feina. Els seus Twitters, Facebooks i Telegrams –usen aquesta alternativa al WhatsApp perquè es considera més segura– bullien ahir de nou, convocant a l’enèsima protesta per exigir a l’Estat que deixi d’humiliar i comenci a dialogar.

100
representants
dels comitès de defensa de la república es van reunir aquest cap de setmana a Sabadell per començar a coordinar-se a nivell supramunicipal.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia