Del ‘kaput’ al tant li fa

El procés, el 155 i les seves derivades –la convocatòria forçada d’eleccions i la difícil situació d’alguns dels protagonistes del 21-D– van capitalitzar bona part de les converses informals que es van produir al Congrés durant la recepció per commemorar el 39è aniversari de la Constitució. Així, mentre entre les files del PSOE i de Podem no es dissimulava el neguit davant la possibilitat que totes les maniobres de l’Estat dels darrers mesos no serveixin per resoldre el trencaclosques del futur govern català –Pablo Iglesias fins i tot no descartava que s’hagin de repetir els comicis–, l’executiu espanyol no semblava tan interessat en la solució sinó en la fase prèvia, i és per això que aprofitava qualsevol ocasió per presumir dels efectes de la seva intervenció. “El procés està kaput; està esgotat”, proclamava la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, en una conversa amb periodistes, donant per fet que després del 21-D res ja no tornarà a ser igual a Catalunya. La Moncloa està convençuda que a la major part dels ciutadans que confiaven en Junts pel Sí “els ha caigut la bena dels ulls” i que els seus candidats han quedat desacreditats davant l’opinió pública quan s’ha “descobert l’engany del camí de roses de la independència”. No es creuen, doncs, que el gros dels electors no tingui en compte que “no han complert cap de les promeses; només cal veure que en matèria internacional anaven perduts”, ni que es deixin impressionar per la cruesa del relat del seu pas per la presó per part d’alguns consellers –ara candidats–. Tot el contrari, opinen que “alguns potser necessiten tapar que han acatat el 155 i que rebutgen la via unilateral”. Ni tampoc creuen que es deixaran arrossegar pel “victimisme” dels que, com Oriol Junqueras, han quedat dins de la presó o, com els que, és el cas de Carles Puigdemont, segueixen a Brussel·les, conscients que un retorn a Catalunya els suposaria un empresonament immediat. Tant és així que, un cop el Tribunal Suprem ha retirat l’euroordre contra el president, a Mariano Rajoy li és “ben bé igual” si torna pel 21-D o es queda a l’exili. “Que faci el que vulgui!”, reblava.

Això sí, alertava que “sigui president o conserge, tothom està sotmès a la llei a la Constitució”. I és que, també en una conversa distesa amb la premsa, el president espanyol evitava especular sobre una eventual derrota dels partits independentistes –que sí vaticinaven altres membres del seu govern– de la mateixa manera que procurava no establir preferències entre investir Inés Arrimadas o Miquel Iceta en cas que fos possible la suma. Si bé no hi ha cap enquesta que li doni un bri d’esperança, Rajoy repetia que el seu candidat és Xavier García Albiol, el cert és que La Moncloa respiraria alleugerida si aquesta vegada l’independentisme no aconseguís la majoria absoluta. Això sí, la possibilitat que Ciutadans –que no deixa de créixer al sondejos estatals, menjant-se el terreny dels populars– governi un dels territoris més importants de l’Estat no els fa cap gràcia, encara que la major part no gosa verbalitzar-ho ni tan sols en privat. Pel que pogués ser, Albert Rivera és el que més va aprofitar l’ocasió per fer campanya, tant per a Arrimadas com per a ell mateix: “Em deus una investidura”, va ser la salutació que va dedicar a Pedro Sánchez, al·ludint al suport de Cs en l’intent fallit del socialista de convertir-se en president del govern espanyol.

I mentre el bloc del 155 es mostrava unànime a l’hora de felicitar-se per la “fortalesa” de la Constitució per aturar el procés i insistia en les bondats de l’aplicació d’un article fins fa un mes inèdit, les discrepàncies arribaven en el moment d’analitzar els eventual retocs a la Carta Magna. Com acostuma a ser habitual, i enguany encara amb més intensitat, el debat sobre la reforma va tornar a sortir i, un any més, es va visualitzar que la fita és un impossible. Rajoy es tornava a fer el desmenjat davant les reiterades exigències de Sánchez d’obrir el debat i es negava en rodó a acceptar el referèndum que reclama Podem. Perquè el cap de l’executiu del PP deixava constància novament que la crisi catalana ha de quedar al marge de qualsevol negociació. Sense cap representant d’ERC o el PDeCAT present a la sala, Rajoy sentenciava: “La reforma en cap cas no pot servir per acontentar els independentistes.”